Tot arriba al seu final. Avui la meva estada menorquina s'haurà acabat, qui sap si fins setembre o bé haurem d'esperarar un poquet més. En realitat, només la Consellería i la seva estranya política ho saben...
Les sensacions d'aquets dies són estranyes. Per una banda, tinc ganes de partir a Mallorca, d'estar a la meva illa, de tornar a veure amics i familiars però, per l'altre, aquí hi estic molt bé. La feina m'encanta, i l'escola i els companys més! Suposo que no tindria aquesta sensació si el meu futur estiguès més o manco clar però amb la incertesa al davant, una no vol que els bons moments com l'actual s'acabin.
Em quedaré amb això, amb les bones sensacions, els bons moments que he viscut al centre amb els companys, amb els fillets i amb els amics que sempre he tingut aquí. Sols em queda una espineta i aquest company que encara està greu a l'hospital. Hi havia certa complicitat entre noltros. Sense veure'ns gaire ens duiem bé, feiem bromes i és un dels companys que millor m'ho ha fet passar a l'escola. No haver-me pogut despedir em fa sentir malament. Així que els meus darrers pensaments menorquins van per ell!
Molta sort Conxa! Quina pena que no ens hagim pogut despedir... Quan torni a l'escola pots estar segura que et trobaré molt a faltar. Quan tornis per Menorca m'avises, eh? Una abraçada molt forta!
ResponderEliminar