Comences pel TALE i acabes defensant la teva llengua.

21 sept 2012

Avui rellegia el llibre del TALEC (Test d'Anàlisi de la Lectura i l'Escriptura en Català), per tal de refrescar la seva administració i m'ha cridat l'atenció el següent paràgraf de la introducció:

"Malgrat tot, la necessitat de l'altre TALE, del TALE en català, percebuda des del principi, s'anava fent cada cop més palesa. Aquí és on intervenen els canvis socials i polítics del país. Per a poder tenir una forma d'avaluar la lectoescriptura de tots els nostres nens, en els anys seixanta només podia pensar-se en termes d'idioma castellà. [...] 
Però afortunadament, les coses han canviat, i ja són uns quants els anys en que tots els nostres nens també han d'aprendre a llegir i escriure en l'idioma català, que ja està essent preferent en una progressiva majoria. La necessitat que els nostres nens siguin avaluats, doncs, en aquest idioma s'ha anat  fent peremtòria, necessària, urgent. [...]" (Cervera, Toro, Gratacós, de la Osa y Pons, 1989)

I clar, no he pogut més que pensar en la nostra situació política actual i en com aquestes paraules del 1989 cobren un sentit especial, sobretot el primer paràgraf. Actualment esteim tornant cap al passat i es treuen debats al carrer que es creien més que superats. Actualment es torna a qüestionar l'ús de la llengua catalana com a llengua de primer ensenyament i es pretenen crear conflictes en els centres per tal de menysprear el seu ús, just com ocorria en la dècada del seixanta i anteriors.

I és més, apareixen vídeos i publicacions que menyspreen als mestres que feim ús del català, ridiculitzen la nostra tasca docent i es mofen de forma descarada de la feina que es fa a les escoles i instituts. Ells, portadors de la veritat, tenen una visió molts esbiaixada de la història i neguen el que és evident. La llengua pròpia de les Balears és el català. Digau-li mallorquí, menorquí o eivissenc però totes elles són varietats d'una mateixa llengua, la catalana. El castellà va ser una imposició posterior. Així que tots aquells que diuen que defensen la seva terra i la seva llengua però volen imposar l'ús de la llengua castellana, en realitat el que fan és trepitjar les seves arrels i menysprear una part de la seva història i la seva cultura.

No faré més publicitat del vídeo de les noves generacions del PP, de fet, ni tal sols m'hauria de referir a ells perqu`r em van fàstic, oi, vomitera... Tampoc vos deixaré el seu enllaç. Si el voleu veure, el podreu trobar a internet molt fàcilment.

Primer dia de curs...

13 sept 2012

Avui és el primer del curs 2012- 2013. Un curs que no serà un curs normal, com tampoc ho va ser el curs passat. El nostre excel·lentíssim Conseller d'Educació, el Sr. Bosch, dirà que el curs s'ha iniciat amb total normalitat, a excepció de "petites dificultats". Jo li diré a aquest senyor que no, aquest curs no començarà amb normalitat pel simple fet que més de 550 docents no acudiran a les aules, unes aules més massificades que mai. Amb un professorat cansat i en ocasions desmotivat pel fet que des del govern les coses no ens les posen fàcil (baixades de sou, pujada del nombre d'hores lectives, eliminació de drets laborals...). Les plantilles del professorat no estan completes i els centres iniciaran el curs escolar amb menys professorat però també, amb unes plantilles incompletes.

Per la meva part, he tingut tota la sort del món i enguany m'ha tocat una vacant per a treballar tot el curs com a mestra d'audició i llenguatge a un institut de Menorca. Això si, es tracta d'una vacant de mitja jornada. Però no em queixaré, tinc feina. Ara bé, el fet que jo tingui feina no vol dir que no entengui a tots aquells professors que encara no entenen, que encara no els han cridat i aquells que perden l'esperança per que la llista d'interins no avança.

El centre en el que estic enguany és un centre gran, gairebé diria que enorme. Un centre en el que el director ens ha dit que hi ha més alumnes per aula (a batixiller s'arriben als 40), amb el mateix nombre de grups però amb 10 docents menys. Algú dels dirigents pensarà que bé, que amb els 85 docents que hi ha al centre podrem dur la situació com toca. La realitat és que l'equip directiu ha hagut de fer equilibris per a que els alumnes quasi no notin les retallades de la conselleria. Per a que hi hagi guàrdies, guàrdies de biblioteca i guàrdies de pati, tot el professor no tutor ha perdut una hora d'atenció als pares (en realitat, només la tendran disponible si els pares demanen una visita amb ells i no hi ha professorat de baixa). També han eliminat una hora de lliure disposició que s'ha convertit en guàrdia... el resultat son horaris maratonians. A més, també s'han afegit hores complementàries els horabaixes per a coordinacions amb l'equip de suport. I bé, jo encara no tinc el meu horari clar, esper demà saber que és el que hauré de fer...

Així que senyor Bosch, facim un favor i no tingui la cara dura de dir que aquest curs començarà amb normalitat per que no serà així.

Als docents que avui comencen el curs escolar amb els seus alumnes, molts d'ànims i molta sort! Serà un curs dur. I als que encara esperen aquella cridada de la conselleria... molta sort i molts d'ànims!
Un blog viu és aquell en el que es comparteixen experiències entre els seus lectors. M'encantaria llegir els vostres comentaris i suggeriments! Deixa el teu comentari!