Per deixar una mica de banda tot el tema de la vaga, avui vos presentaré una experiència personal que crec que val la pena compartir.
Com sabeu, enguany estic fent feina a l'EAP de Ciutadella, una experiència completament diferent a les que he viscut fins ara i que em permet conèixer tots els camps en els que una mestra AL pot treballar en el món educatiu. Treballar amb infants petits (de 0 a 6 anys) és dur però molt enriquidor i també molt divertit. Al mateix temps, és un tant complicat i has de saber adaptar-te a ells per a que les sessions siguin profitoses. El treball coordinat amb la tutora del grup és fonamental.
Un dels centres als que vaig a fer feina és EI Xipell. Un centre gran, amb recursos i amb dues línies a segon cicle (de 3 a 6). És, per tant, un centre relativament gran. La meva aula de referència és la dels lliris, una aula de P4, on hi ha un alumne amb greus dificultats del llenguatge. Com a membre de l'EAP, la meva tasca fonamental és donar suport a aquest alumne i a la seva tutora. No obstant el treball amb na Núria, la tutora, és realment una passada. La comunicació és fluida, dedicim entre les dues que fer a l'aula, quines activitats es fan en petit grup, quines en gran grup... sempre amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats de l'alumne amb més dificultats del llenguatge, però també amb una visió de grup. És a dir, el suport es dirigeix a tot el grup classe i no sols al grup d'alumnes amb dificultats del llenguatge. És cert que feim activitats en petit grup fora de l'aula, però aquestes activitats són per tots els alumnes i no sols per als, parlant clar i malament, "diagnosticats". I això és no és més que una manera d'entendre l'educació des d'una perspectiva inclusiva.
Així que, si nosaltres podem treballar des d'aquesta perspectiva és que tot és possible, si vols. :-)
Mostrando entradas con la etiqueta Reflexions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Reflexions. Mostrar todas las entradas
¿15 mentiras?
30 sept 2013
Ayer me vi compartido varias veces por Facebook y Twitter un artículo titulado "Las 15 mentiras de la huelga educativa en Baleares". Cabe decir que el autor es el presidente de la Fundación Nacional del Círculo Balear, el señor Jorge Campos. Poco más que añadir.
1.- El seguimiento de la huelga ha sido un éxito… Pero han coaccionado a compañeros para que no acudieran a su puesto de trabajo, a padres para que no dejaran a sus hijos en el colegio, han utilizado a los niños en sus reivindicaciones, e incluso han intentado defraudar a la administración pública para seguir cobrando el sueldo que les pagamos todos, según se desprende de los datos oficiales del gobierno balear.
No voy a decir que esto es falso porque no tengo datos del 100% de los centros. Ahora bien, a mí nadie me ha coaccionado para hacer huelga. La hago de forma intermitente, puesto que mi presupuesto no me lo permite (eso no significa que no la apoye al 100%). En el centro en el que trabajo este curso, el EAP de Menorca, nadie ha obligado a nadie a secundar o no la huelga. Hay quien la secunda y hay quien no. Es un derecho individual. Y como en este centro en muchos otros, pero como no quiero hacer demagogia, no voy a seguir por aquí.
2.- El TIL se ha impuesto porque el gobierno y el Parlamento debe consensuar con ellos la creación de la nueva normativa… Pero los empleados públicos, en democracia, no legislan, sino que cumplen las normas dictadas por los legítimos gobiernos.
El gobierno debe gobernar para y por los ciudadanos. Una reforma educativa de tal calado no puede hacerse sin el consenso y los consejos de los profesionales, o expertos, si les queremos llamar así. Y lo peor, una reforma tal no puede pretenderse aplicar a base de decreto ley. Esto no es democracia.
3.- El gobierno ha roto el consenso entorno a la lengua… Pero se olvidan de que la mayoría de los ciudadanos votaron para cambiar la normativa que imponía el catalán. Son profundamente antidemocráticos. No entienden que una parte de un colectivo no puede usurpar la voluntad de la mayoría de la sociedad.
Confundimos huevos con merinas. Una cosa es la libre elección de lengua con el TIL. La libre elección de lengua ya está garantizada desde el curso pasado. Los padres, al matricular a los hijos por primera vez pueden elegir qué idioma elegir para la primera enseñanza. El TIL, por contra, lo que hace es obligar a todos los centros a dar asignaturas en inglés cuando ni profesores ni alumnos están preparados para ello.
4.- No estaba en el programa del PP… Pero su compromiso electoral dice textualmente: “Es necesario que los padres tengan libertad para elegir la lengua vehicular en la que educar a sus hijos”. “Garantizaremos a las familias que sus hijos puedan estudiar en castellano en todas las etapas educativas.”. “Implantaremos un modelo lingüístico de manera que al final de la etapa obligatoria los alumnos sean capaces de dominar las dos lenguas así como un idioma extranjero”.
El trilingüismo es un invento de Bauzá porque la libre elección de lengua le salió rana. Más del 70% de los padres escogieron el catalán como lengua para la primera enseñanza y eso no le gustó. Meses después presentaba su propuesta "estrella", el TIL.
Para ser competente en lengua inglesa no hace falta machacar el resto. Hay proyectos como "Seccions Europees" (con una base muy similar al TIL pero con RECURSOS) o el "Projecte British" (avalado nada más y nada menos que por el British Council) que funcionan perfectamente pero que tanto Bauzá, como Wert, quieren destruir. ¿Porqué? ¿Ánimo de ponerse la medalla?
Por otro lado, ¿dónde están las autopistas de la educación que sí prometió?
Para ser competente en lengua inglesa no hace falta machacar el resto. Hay proyectos como "Seccions Europees" (con una base muy similar al TIL pero con RECURSOS) o el "Projecte British" (avalado nada más y nada menos que por el British Council) que funcionan perfectamente pero que tanto Bauzá, como Wert, quieren destruir. ¿Porqué? ¿Ánimo de ponerse la medalla?
Por otro lado, ¿dónde están las autopistas de la educación que sí prometió?
5.- Exigen que se retiren los expedientes abiertos a los directores de Mahón… Pero, en democracia, a los que infringen la normativa se les sanciona.
Cierto, pero es que resulta que estos tres directores han sido expedientados justamente por eso, por cumplir con la normativa. La ley educativa actual, la LOE, indica que los Consejos Escolares son los órganos máximos de decisión de un centro. Es decir, que el director no puede hacer lo que quiera, todas las decisiones deben pasar por el Consejo Escolar. Los tres directores de Maó pasaron a la Conselleria la decisión de sus respectivos consejos escolares, que no era otra que no modificar los proyectos lingüísticos de centro por no disponer de recursos para hacerlo. Lo curioso es que el 90% de los centros de educación secundaria (100%, en Menorca) hicieron exactamente lo mismo y los directores no han sido expedientados. ¿Democracia? ¿Justicia? Yo no lo veo...
6.- No hay docentes preparados para impartir clases en inglés… Pero el decreto prevé un calendario de aplicación gradual, de más de 5 años, sin precipitación alguna, y ya se dispone del número de docentes titulados para cada nivel según establece la Unión Europea.
El decreto prevé que este año se implante en infantil, primero, tercero y quinto de primaria y primero de la ESO. Eso significa que en dos cursos toda la educación primaria deberá dar áreas no lingüísticas en inglés. El resto de años se destinan a bachiller y la formación profesional.
Además, obliga a todos los centros a aplicar el decreto cuando ni profesorado ni alumnos están preparados. ¿Cómo se va a trabajar en una asignatura no lingüística en una lengua que no domina ni el profesor ni el alumno?
Por otro lado, un nivel B2 para impartir una clase en inglés es claramente insuficiente. No se trata de dar un discurso, se trata de ayudar a los alumnos a llegar al conocimiento. Se trata de razonar, de argumentar, de debatir... Es curioso que para dar clases en catalán se requiera un C1 pero para hacerlo en lengua inglesa baste un B2. Algo no cuadra.
Por otro lado, un nivel B2 para impartir una clase en inglés es claramente insuficiente. No se trata de dar un discurso, se trata de ayudar a los alumnos a llegar al conocimiento. Se trata de razonar, de argumentar, de debatir... Es curioso que para dar clases en catalán se requiera un C1 pero para hacerlo en lengua inglesa baste un B2. Algo no cuadra.
7.- Es muy perjudicial para el alumno recibir materias en inglés si no conoce la lengua… Pero, en cambio, no ha habido, ni hay, problema alguno en impartirlas en catalán aunque no sea la lengua materna del alumno, o acabe de llegar de la Peninsula, o de EEUU. Para estos docentes, y sus palmeros, todo eran beneficios y ventajas cuando se impuso el catalán en todos los niveles.
La inmersión lingüística fue algo pactado por todos los partidos, incluido el PP, allá por los años 90. Había consenso social y político. Además, existen programas de apoyo para ayudar a los alumnos a adquirir de forma rápida competencia lingüística en lengua catalana (dicho sea de paso es más fácil ser competente en catalán que se parece mucho al castellano, que en lengua inglesa, con una raíz diferente).
Por otro lado, la inmersión lingüística no se aplica al 100% y muchos son los profesores que usan el castellano en sus aulas. Nadie les dice nada.
8.- Inglés sí. TIL no… Pero sólo han convocado la huelga cuando ha entrado en vigor un decreto que acaba con la inmersión obligatoria en catalán. El problema no lo tienen con el inglés sino con el español, que les molesta para continuar con la inmersión en catalán. Utilizan la lengua como arma política para adoctrinar en el nacionalismo catalanista.
Falso. El TIL es la gota que colma el vaso. Hace dos cursos que se convocan paros de uno o dos días. Parece que como apenas se habló de ellos, no existen. No sólo se ha convocado una huelga por el TIL, si no por los recortes constantes en educación. El hecho de que la conselleria no escuche, no quiera negociar y aplique decretazos ha hecho que muchos docentes que no estaban convencidos con la huelga, la hayan secundado.
9.- También han convocado la huelga por los recortes, los salarios y sus complementos… Pero un profesor de primaria cobra 2.300 euros al mes y uno de secundaria 2.700, para trabajar 176 días lectivos al año. Olvidando que los mayores recortes en profesorado se produjeron entre los años 2010 y 2011, sin convocarse huelga alguna.
Falso. Absolutamente en ningún momento se ha hablado de las condiciones laborales del profesorado. La huelga es en contra de la política educativa del PP y sus destrozos en la enseñanza pública.
10.- Defienden libertad de expresión frente el decreto de convivencia en los centros y el proyecto de ley de símbolos… Pero empapelan los centros educativos con carteles políticos y banderas separatistas, además de abuchear e insultar a los padres que se quejan de la discriminación y politización en las escuelas.
¿Dónde? ¿Estamos hablando de los lazos? Los lazos cuatribarrados son una muestra en defensa de la lengua propia.
De lo que sí nos quejamos es que un profesor no pueda expresar su opinión, con respeto, dentro del aula. ¿Cómo podemos enseñar a los alumnos a ser críticos si nosotros, los docentes, no lo podemos ser?
11.- Aumentará el fracaso escolar… Pero mientras se ha ido incrementando durante los últimos años hasta llegar al 39% actual no hubo protesta alguna ni solicitud de cambio de sistema. Obviando la incidencia de la inmersión en catalán en este fracaso tal como demuestra el informe de 2011, del Consell de Treball, Econòmic i Social de la Generalitat de Catalunya, (nada sospechosa de manipulación españolista), que afirma que el fracaso escolar se incrementa 10 puntos en el alumno cuya lengua materna es la española en un sistema de inmersión en catalán.
¿Hablamos del fracaso escolar en Extremadura, donde no hay inmersión lingüística? ¿O de los resultados desastrosos del TIL en la Comunidad Foral de Navarra?
¿Hablamos de años de recortes en personal de apoyo, de recursos y de becas? ¿O de la eliminación de programas para la atención a la diversidad?
¿Hablamos de la cantidad de inmigrantes que hay en las aulas y de los escasos recursos para atenderlos adecuadamente?
12.- El TIL es antipedagógico… Pero el TIL garantiza la elección de lengua en la primera enseñanza y después introduce el trilingüismo siguiendo las recomendaciones pedagógicas de la UNESCO que recomienda la escolarización en lengua materna y la introducción posterior y paulatina de otras lenguas. Antipedagógica es la imposición del catalán, a todos, desde la primera enseñanza.
Volvemos a lo de antes. No es TIL lo que garantiza la libre elección de lengua.
Volvemos a lo de antes. No es TIL lo que garantiza la libre elección de lengua.
13.- Defienden “nuestra lengua propia”… Pero cuando se hace un esfuerzo presupuestario para editar libros de texto en mallorquín, menorquín e ibicenco, boicotean y amenazan a las editoriales para que no los editen. Sólo quieren el catalán estándar. El de Cataluña.
Falso. Defendemos la lengua propia de las Islas Baleares, una variante geográfica del catalán. En los libros de texto ya aparecen palabras (normativas) propias de las Baleares. Sin embargo hay una gramática que aprender, la del estándar, que justamente se parece mucho a una de las variedades lingüísticas que se hablan en Cataluña. Pretender inventarse una gramática "balèá", sencillamente da risa y vergüenza a partes iguales. Además de demostrar una gran incultura.
Es lo mismo que el castellano. ¿A caso en Andalucía, Canarias o Argentina se habla exactamente la misma variedad lingüística? Juraría que no. ¿Qué lengua se enseña en las aulas? ¿El andaluz? ¿El canario? ¿O el castellano normativo (el estándar) teniendo en cuenta las peculiaridades de cada zona geográfica?
Falso. Defendemos la lengua propia de las Islas Baleares, una variante geográfica del catalán. En los libros de texto ya aparecen palabras (normativas) propias de las Baleares. Sin embargo hay una gramática que aprender, la del estándar, que justamente se parece mucho a una de las variedades lingüísticas que se hablan en Cataluña. Pretender inventarse una gramática "balèá", sencillamente da risa y vergüenza a partes iguales. Además de demostrar una gran incultura.
Es lo mismo que el castellano. ¿A caso en Andalucía, Canarias o Argentina se habla exactamente la misma variedad lingüística? Juraría que no. ¿Qué lengua se enseña en las aulas? ¿El andaluz? ¿El canario? ¿O el castellano normativo (el estándar) teniendo en cuenta las peculiaridades de cada zona geográfica?
14.- No es una huelga política… Pero todas sus reuniones, concentraciones y protestas están coordinadas con los partidos de la izquierda nacionalista, además de financiarse a través de una cuenta bancaria de la pancatalanista Obra Cultural Balear donde ingresan el dinero diferentes formaciones políticas, entre ellos, la CUP: “Los homólogos de Bildu en Cataluña”.
El que crea que todo el que se manifiesta es catalanista es que no tiene dos dedos de frente.
Lo diferente de esta huelga a cualquier otra es que ha sido promovida por "l'Assamblea de Docents". Es decir, los propios docentes, reunidos en asamblea hemos decidido convocar una huelga. Evidentemente, los sindicatos se han unido a ella, e incluso fueron los primeros en convocarla. Sin embargo, los que verdaderamente llevan la voz cantante son los docentes reunidos en asamblea.
Sólo añadir que ANPE, el sindicato de profesores defensor de las políticas educativas del PP, ha secundado también la huelga. ¿Somos todos unos rojos? ¿Seguro?
El que crea que todo el que se manifiesta es catalanista es que no tiene dos dedos de frente.
Lo diferente de esta huelga a cualquier otra es que ha sido promovida por "l'Assamblea de Docents". Es decir, los propios docentes, reunidos en asamblea hemos decidido convocar una huelga. Evidentemente, los sindicatos se han unido a ella, e incluso fueron los primeros en convocarla. Sin embargo, los que verdaderamente llevan la voz cantante son los docentes reunidos en asamblea.
Sólo añadir que ANPE, el sindicato de profesores defensor de las políticas educativas del PP, ha secundado también la huelga. ¿Somos todos unos rojos? ¿Seguro?
15.- Después de todo esto, insisten en que no es una huelga política, pero su cartel promocional es el que ilustra este artículo.
Lamentablemente la irresponsabilidad y manipulación de estos docentes sólo ha perjudicado a aquellos a los que deberían dedicar todos sus esfuerzos: Los niños.
¿Acaso hay alguna huelga que no sea política? Esto es una huelga en contra de la política educativa del PP.
Lamentablemete si bien es cierto que los perjudicados directos son los alumnos, la realidad es que con políticas educativas de este estilo quien va a perder es toda la sociedad.
Tiene que quedar claro que estamos de acuerdo con la formación en lengua inglesa pero no a golpe de decreto y de un curso para otro. La improvisación no es buena compañera en estos casos. Se requiere de tiempo para preparar a profesores y alumnos.
¿Acaso hay alguna huelga que no sea política? Esto es una huelga en contra de la política educativa del PP.
Lamentablemete si bien es cierto que los perjudicados directos son los alumnos, la realidad es que con políticas educativas de este estilo quien va a perder es toda la sociedad.
Tiene que quedar claro que estamos de acuerdo con la formación en lengua inglesa pero no a golpe de decreto y de un curso para otro. La improvisación no es buena compañera en estos casos. Se requiere de tiempo para preparar a profesores y alumnos.
Els motius pels quals els mestres feim vaga
19 sept 2013
Molts que no sou mestres m'heu demanat quins són els motius pels quals els mestres feim vaga. Aquí va la meva llista personal de motius:
Aquests són, a grans trets, els motius pels quals els mestres feim vaga. Personalment pens que ens sobren els motius!
- L'educació pública fa molt de temps que sofreix retallades constants. Entre elles, cal saber:
- No es cobreixen les baixes dels professors menors a 30 dies.
- Les baixes es cobreixen a partir del 10è dia lectiu de baixa. Això vol dir que un grup d'alumnes estarà com a mínim 2 setmanes sense professor. Si tenim en compte que els metges, en moltes ocasions, renoven les baixes cada setmana, pot passar que un professor no arribi a ser substituït.
- No es paguen a temps les assignacions als centres, la qual cosa complica el dia a dia en els centres (recordau aquell centre de Maó sense calefacció?).
- S'han reduit les beques de menjador, de transport escolar, per a l'atenció d'alumnes amb neessitats educatives especials, per a la reutilització de llibres...
- S'ha augmentat el nombre d'alumnes per aula i, en conseqüència, s'ha reduit el nombre de professors.
- S'ha reduit el nombre de professors de suport.
- S'han eliminat programes de reforç escolar com el PROA.
- La Conselleria d'Educació duu a terme, des de fa temps, un desprestigi de la tasca docent. Ens acusa d'adoctrinadors, de catalanistes i separatistes i, el que fa més val, de vagos i aprofitats. No puc dir que no n'hi hagi, però el que sí que puc assegurar és que jo no m'he n'he trobat cap d'aquests. És més, en general els professors sabem respectar les diferents maneres de pensar i és això el que volem ensenyar als nostres alumnes. Cosa que, amb la llei de símbols no podrem fer. Com podem aconseguir alumnes crítics, si nosaltres no ho podem ser?
- La conselleria i el govern del senyor Bauzá han imposat un TIL que té com objectiu amagat aconseguir que el castellà sigui la llengua vehicular de l'ensenyament a les aules, creant un conflicte allà on no n'hi havia cap, allà on hi havia consens de la comunitat educativa (professors, pares i alumnes).Vull que quedi clar que no esteim en contra del TIL, esteim en contra de com es vol aplicar aquest TIL, a base de decrets i en contra del que vol la societat. Anglès a les aules sí, però no així.
- Per acabar de rematar-ho tot, la conselleria va decidir expedientar a tres directors per fer el que els consells escolars dels seus centres havíen decidit democràticament: no modificar el projecte lingüístic de centre. Per qui no ho sàpiga, els consells escolars són els màxims òrgans de govern d'un centre. Els directors no són dictadors, que decideixen què, quan i com es fan les coses (tal i com actua el nostre president, per cert). Els directors formen part dels consells escolars que estan formats per pares, mestres i alumnes. És dins aquets on es prenen totes les decisions relatives al centre. Sempre de forma democràtica. En resum, els direcors han estat expedientats per fer la seva feina!
Aquests són, a grans trets, els motius pels quals els mestres feim vaga. Personalment pens que ens sobren els motius!
Carta oberta al Sr. Bauzà
18 sept 2013
Benvolgut senyor (per dir alguna cosa) president,
Sóc mestra per vocació i fa tres anys que treballo com a mestra interina a Menorca, tot i ser Mallorquina. No m'ha quedat més remei que canviar d'illa perquè, amb les retallades i el funcionament de les llistes d'interins, treballar a Mallorca és gairebé una utopia. I no em queixo, és una decisió que vaig prendre en el seu moment i de la que n'estic ben satisfeta. Per altra banda, no som l'única, molts mestres han hagut de prendre la mateixa decisió que jo. Molts d'ells, fins i tot, han partit a altres autonomies. Ara diguim, creu de veritat que persones, que ho deixen tot per fer feina del que els hi agrada són unes persones vagues i manipuladores? De veritat ho creu així? Com pot permetre que un conseller faci tals afirmacions i desprestigii tant als seus mestres i no passi res?
Em cregui o no, senyor Bauzà, als docents ens agrada ensenyar, treballar a l'escola o a l'institut amb els nostres alumnes. Fer vaga és el darrer que volem. No pels diners que ens suposa (que també), sinó perquè els perjudicats són els alumnes. Ara bé, resulta que tenim una consellera d'educació que, primer de tot, assegura no tenir ni idea del món educatiu i, en segon lloc, es nega a escoltar a aquells que sí en saben (mestres, professors, pedagogs...). Quina prepotència és aquesta? Vostè viuria a una casa dissenyada per algú que no sap res d'arquitectura? Permetria que l'operés a vida o mort algú que no té coneixements de medicina? Suposo que no, llavors, perquè deixa que algú que no sap res d'educació decideixi com s'han d'educar en una comunitat autònoma?
Vostè hauria de saber que els grans projectes educatius requereixen el suport de tota la societat. Pares, mares, alumnes i professors han de participar en la seva elaboranció. Han d'estar consensuats, estuadiats i validats pels experts en la matèria. El TIL, senyor Bauzà, té un bon objectiu què és aconseguir que els nostres alumnes siguin competents en llengua anglesa. El problema és el com: sense formació de mestres (el B2 és un nivell clarament insuficient per impartir una matèria en garanties), sense preparació dels alumnes (els nostres alumnes no són competents per aprendre coneixement del medi o matemàtiques en anglès!) i per imposició. Una majoria absoluta, senyor Bauzá no el converteix en un dictador. Vostè ha d'escoltar al seu poble. I no digui que el TIL és una promesa electoral perquè sap perfectament que això no és així. Vosté va parlar d'autopistes de l'educació i de la lliure elecció de llengua. La primera, clarament no l'han complert (menys professors, més alumnes, menys recursos, menys beques...), la segona no els va sortir com volien i per això s'han inventat això del TIL.
Crec recordar que encara vivim en una democràcia. Com pot ser tan dictador i obviar els consells del TSJIB? Com pot imposar un projecte tan important com el TIL a "ordeno i mando" amb un decret aprovat al darrer moment? Vostè és el president del Govern de les Illes Balears i hauria de ser prou intel·ligent per saber escoltar al seu poble. No tots els que es manifesten en contra del TIL són "catalanistes independestistes", com vostè pensa. Li record que ANPE, el sindicat que sol respectar les decisions de la dreta, també s'ha unit a la convocatòria de vaga. Són els seus afiliats professors adoctrinadors de la cultura i la llengua catalana (o com vostè diu de la varietat lingüística que es parla a Catalunya)? Són tots ells votants d'esquerra? Juraria que no. Molts d'ells molt probablement el van votar a vostè i no estan d'acord amb el que està fent. Perquè no els escolta?
Senyor Bauzà hauria d'obrir els ulls, guaitar per la finestra i escoltar als pares, mares i professors. No esteim en contra del TIL, esteim en contra de com s'aplica el TIL i de com s'està destruint un dels pilars bàsics de tot país, l'educació. Rectifiqui tal i com ho ha fet amb els empresaris. És capaç d'arribar a un acord amb empresaris i no amb els docents i les famílies? Perquè? Tal vegada perquè en realitat el que vol és justament destruir l'educació pública?
Conxa Ontiveros
Sóc mestra per vocació i fa tres anys que treballo com a mestra interina a Menorca, tot i ser Mallorquina. No m'ha quedat més remei que canviar d'illa perquè, amb les retallades i el funcionament de les llistes d'interins, treballar a Mallorca és gairebé una utopia. I no em queixo, és una decisió que vaig prendre en el seu moment i de la que n'estic ben satisfeta. Per altra banda, no som l'única, molts mestres han hagut de prendre la mateixa decisió que jo. Molts d'ells, fins i tot, han partit a altres autonomies. Ara diguim, creu de veritat que persones, que ho deixen tot per fer feina del que els hi agrada són unes persones vagues i manipuladores? De veritat ho creu així? Com pot permetre que un conseller faci tals afirmacions i desprestigii tant als seus mestres i no passi res?
Em cregui o no, senyor Bauzà, als docents ens agrada ensenyar, treballar a l'escola o a l'institut amb els nostres alumnes. Fer vaga és el darrer que volem. No pels diners que ens suposa (que també), sinó perquè els perjudicats són els alumnes. Ara bé, resulta que tenim una consellera d'educació que, primer de tot, assegura no tenir ni idea del món educatiu i, en segon lloc, es nega a escoltar a aquells que sí en saben (mestres, professors, pedagogs...). Quina prepotència és aquesta? Vostè viuria a una casa dissenyada per algú que no sap res d'arquitectura? Permetria que l'operés a vida o mort algú que no té coneixements de medicina? Suposo que no, llavors, perquè deixa que algú que no sap res d'educació decideixi com s'han d'educar en una comunitat autònoma?
Vostè hauria de saber que els grans projectes educatius requereixen el suport de tota la societat. Pares, mares, alumnes i professors han de participar en la seva elaboranció. Han d'estar consensuats, estuadiats i validats pels experts en la matèria. El TIL, senyor Bauzà, té un bon objectiu què és aconseguir que els nostres alumnes siguin competents en llengua anglesa. El problema és el com: sense formació de mestres (el B2 és un nivell clarament insuficient per impartir una matèria en garanties), sense preparació dels alumnes (els nostres alumnes no són competents per aprendre coneixement del medi o matemàtiques en anglès!) i per imposició. Una majoria absoluta, senyor Bauzá no el converteix en un dictador. Vostè ha d'escoltar al seu poble. I no digui que el TIL és una promesa electoral perquè sap perfectament que això no és així. Vosté va parlar d'autopistes de l'educació i de la lliure elecció de llengua. La primera, clarament no l'han complert (menys professors, més alumnes, menys recursos, menys beques...), la segona no els va sortir com volien i per això s'han inventat això del TIL.
Crec recordar que encara vivim en una democràcia. Com pot ser tan dictador i obviar els consells del TSJIB? Com pot imposar un projecte tan important com el TIL a "ordeno i mando" amb un decret aprovat al darrer moment? Vostè és el president del Govern de les Illes Balears i hauria de ser prou intel·ligent per saber escoltar al seu poble. No tots els que es manifesten en contra del TIL són "catalanistes independestistes", com vostè pensa. Li record que ANPE, el sindicat que sol respectar les decisions de la dreta, també s'ha unit a la convocatòria de vaga. Són els seus afiliats professors adoctrinadors de la cultura i la llengua catalana (o com vostè diu de la varietat lingüística que es parla a Catalunya)? Són tots ells votants d'esquerra? Juraria que no. Molts d'ells molt probablement el van votar a vostè i no estan d'acord amb el que està fent. Perquè no els escolta?
Senyor Bauzà hauria d'obrir els ulls, guaitar per la finestra i escoltar als pares, mares i professors. No esteim en contra del TIL, esteim en contra de com s'aplica el TIL i de com s'està destruint un dels pilars bàsics de tot país, l'educació. Rectifiqui tal i com ho ha fet amb els empresaris. És capaç d'arribar a un acord amb empresaris i no amb els docents i les famílies? Perquè? Tal vegada perquè en realitat el que vol és justament destruir l'educació pública?
Conxa Ontiveros
Als tres directors...
12 sept 2013
Als tres directors, Marga, Rafel i Jaume
Benvolguts companys. Davant la injusta situació que patiu, ens mou la necessitat d’estar al vostre costat, mentre contemplem amb incredulitat uns fets que mai haurien d’haver succeït.
Us han obert un expedient disciplinari (sense la proposta de cap inspector) per haver actuat, tal com estableix el reglament de funcionament de centres, d’acord amb la decisió del màxim òrgan de govern, el Consell Escolar. Decisió que es va prendre de manera responsable, en funció dels recursos i situació del centre (finals de juliol, amb els horaris fets i sense professorat amb la titulació adient per fer les classes en anglès).
S’haurà preguntat l’Administració perquè han succeït aquests fets? Per quin motiu s’han provocat aquestes situacions?
Heu i hem hagut d’escoltar que havíeu estat expedientats per haver desobeït, per haver animat el professorat a posicionar-se contra el TIL, heu estat calumniats i ens sentim calumniats amb vosaltres.
Ha caigut una culpa injusta i immerescuda sobre les vostres espatlles. Heu estat col·locats, ben al vostre pesar i el de molts, en el centre d’un conflicte que no heu creat i del qual sou vosaltres les primeres víctimes.
Vosaltres heu dotat els vostres centres d’un projecte educatiu, d’una visió, d’uns objectius de millora que s’han estat desenvolupant amb l’aprovació i el consens de les vostres comunitats educatives i de l’Administració. Vosaltres mai heu deixat de fer feina de valent pels vostres centres. Només ara no ho podeu seguir fent.
Han caigut sobtadament sobre vosaltres injustes i desproporcionades mesures cautelars: la suspensió de funcions com a directors i, més greu encara, com a professors. I no heu pogut acudir als centres aquests dies d’inici d’un nou curs en què sou tan necessaris.
Confiem en la justícia i, per tant, en que tornareu aviat a desenvolupar la vostra feina. Però el mal que us han fet i que ens han fet a tots no es podrà reparar.
Tots nosaltres hem aconseguit, treballant junts per la millora de l’ensenyament, una cosa molt important, ser amics i no tan sols companys, mantenir un contacte fluït i enriquidor per a la nostra feina. Volem donar-vos el nostre suport, molts ànims i una forta abraçada.
Inmaculada Pitaluga Ivorra
ex-directora de l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó
Jaume Mascaró Moll
ex-director de l’IES JM Guàrdia d’Alaior
Eva Bagur Gomila
ex-directora de l’IES JM Guàrdia d’Alaior
Joan Marques Coll
ex-director de l’IES M Àngels Cardona de Ciutadella
Joan Coll Pons
ex-director de l’IES Cap de Llevant de Maó
Maru Osuna Cerezo
ex-directora de l’IES Biel Martí de Ferreries
Pere Ferrer Benejam
ex-director de l’IES JM Quadrado de Ciutadella
Valentí Roca Rosselló
ex-director de l’IES JM Guàrdia d’Alaior
Santiago Cardona Pons
ex-director de l’IES M Àngels Cardona de Ciutadella
Carlos Beguiristain de Vos
ex-director de l’IES JM Guàrdia d’Alaior
Antoni Febrer Gener
ex-director de l’IES JM Quadrado de Ciutadella
Maria Pons Pons
ex-directora de l’IES JM Guàrdia d’Alaior
Pere Alzina
ex-director de l’IES JM Guàrdia d’Alayor
Jaume Verdaguer Sirerol
ex-director de l’IES Cap de Llevant de Maó
Josefa Gil Clausell
ex-directora de l’IES M Àngels Cardona de Ciutadella
Robert Arnau
ex-director de l’IES Biel Martí de Ferreries
Miquel Àngel Casasnovas Camps
director de l’IES JM Quadrado de Ciutadella
Joan Lluís Pons Marqués
director de l’IES M Àngels Cardona de Ciutadella
Toni Arcas
director Escola d’Art de Menorca
Vagi per endavant també el meu suport.
http://www.menorca.info/opinion/474128/cartas/lectores
Avui no és un dia normal
Demà comença el curs escolar. Demà milers d'infants tornen a les aules. Alguns amb il·lusió, altres amb resignació però el que està clar és que demà comença un nou curs escolar. Per a mi sempre era un dia feliç, ple d'il·lusió per veure professors i companys. Estrenar material escolar, ensumar els llibres nous... eren (i són!) petits plaers.
Des de que sóc mestra m'agrada veure arribar els infants a escola. Les cares d'il·lusió, els plors dels més petits, les carreres dels més grans que arriben tard el primer dia... tot forma part de l'atmòsfera que es respira el primer dia d'escola. Els professors també esteim ul·lusinats amb ganes de començar a fer la nostra tasca (gens senzilla però que ens apassiona).
Demà tot això tornarà a passar. Els professors tornarem a les aules amb els nostres alumnes i el curs començarà, però demà no serà un dia normal. Aquest inici de curs es presenta mogut i, per molt que la consellera ho digui, el curs no començarà amb normalitat.
Els tres directors expedientats per fer la seva feina continuen sense saber que passarà amb ells. La conselleria insisteix en implantar un TIL que no té ni cap ni peus (i alerta! el què pot estar molt bé, el problema és com es vol aplicar), continuen les retallades en professors, en beques de menjador, d'atenció a la diversitat... així que no, el curs no comença amb normalitat.
A més de tot això, hi ha convocada una vaga indefinida de docents a les Illes. Una vaga a la que m'adheriré, una vaga que s'espera que tindrà un seguiment massiu, al menys els primers dies.
I aquí, la foto en suport als tres directors de l'EAP i EOEP de Menorca:
Des de que sóc mestra m'agrada veure arribar els infants a escola. Les cares d'il·lusió, els plors dels més petits, les carreres dels més grans que arriben tard el primer dia... tot forma part de l'atmòsfera que es respira el primer dia d'escola. Els professors també esteim ul·lusinats amb ganes de començar a fer la nostra tasca (gens senzilla però que ens apassiona).
Demà tot això tornarà a passar. Els professors tornarem a les aules amb els nostres alumnes i el curs començarà, però demà no serà un dia normal. Aquest inici de curs es presenta mogut i, per molt que la consellera ho digui, el curs no començarà amb normalitat.
Els tres directors expedientats per fer la seva feina continuen sense saber que passarà amb ells. La conselleria insisteix en implantar un TIL que no té ni cap ni peus (i alerta! el què pot estar molt bé, el problema és com es vol aplicar), continuen les retallades en professors, en beques de menjador, d'atenció a la diversitat... així que no, el curs no comença amb normalitat.
A més de tot això, hi ha convocada una vaga indefinida de docents a les Illes. Una vaga a la que m'adheriré, una vaga que s'espera que tindrà un seguiment massiu, al menys els primers dies.
I aquí, la foto en suport als tres directors de l'EAP i EOEP de Menorca:
Alguna cosa feim malament.
26 jun 2013
Vivim a un país en el què, per millorar l'educació publica s'augmenten les ràtios, es disminueix considereablement el nombre de professors (especialment dels equips de suport i a secundària), es disminueixen les beques (ja sigui de menjador o d'estudis) i, en general, es va reduint paulatinament la despesa en educació. En canvi, a França (mireu aquest notícia), passa directament el contrari: per tal de millorar el sistema educatiu es contracten a miler de professors per a l'educació secundària (a més d'augmentar el personal de suport). Dues maneres ben diferents d'entendre el concepte de millora de l'educació publica, gratuïta i per a tots.
Sicencerament, Senyor Wert i companyia (inclosa la nostra "estimada" Conselleria d'Educació), alguna cosa esteim fent malament.
Sicencerament, Senyor Wert i companyia (inclosa la nostra "estimada" Conselleria d'Educació), alguna cosa esteim fent malament.
Tancat per vaga.
13 mar 2013
És la segona vegada aquest curs que estic de vaga. I no serà la darrera. La primera va ser amb motiu de la vaga general, el 14N. Aquest cop, es tracta d'una vaga a l'ensenyament. Una vaga, per molt que es digui, més que justificada.
L'atac cap a l'educació que està duent a terme la nostra Conselleria d'Educació és inadmissible: retallades incomprensibles, amenaces, decrets (Llei per la Convivència, li diuen) que pretenen llevar la poca autoritat que té el mestre (tot i que l'objectiu, diguin ells, sigui el contrari), decrets en el que no et permetin donar la teva opinió i molts menys ensenyar als alumnes a mostrar la seva.
Les retallades en personal han deixat sense feina a milers de companys, però sobretot, han deixat sense una educació de qualitat a milers d'alumnes. Aules plenes a rebentar i professors que es veuen incapaços de realitzar les seves tasques amb garanties.
Els professors ens sentim cansats de rebre sempre les estocades de l'administració. Ens han dit que som vagos, que sols tenim massa dies de vacances. Se'ns desautoritza de forma constant, i se'ns acusa d'adoctrinar política i lingüísticament als alumnes.
L'atac al sistema d'ensenyament és constant i es tornen a obrir debats que estaven més que superats, com és el cas de l'ensenyament en llengua catalana, la nostra estimada llengua. Però tot i comprovar que el poble, majoritàriament, escull realitzar el primer ensenyament en llengua catalana, contínua amb l'atac cap al català amb un nou decret amb el suposat objectiu de millorar l'aprenentatge de l'anglès però que amaga altres intencions com la d'evitar que la llengua pròpia continui essent la llengua vehicular de l'ensenyament.
I a tot això hi hem d'afegir una LOMCE que no fa més que afegir més llenya al foc i que farà que el nostre sistema educatiu es converteixi en una fàbrica de ciutadans sense idees pròpies, amb uns coneixements destinats quasi exclusivament a complir amb els requeriments del mercat laboral.
És hora d'actuar. És hora d'aturar-los. És hora de mostrar la unitat de tota la comunitat educativa i fer que aquest govern ens escolti i, sobretot, ens respecti.
A aquells que avui no heu fet vaga, pensau en el futur. És cert, a l'administració li va bé no pagar-nos els dies de vaga però no vos enganeu, que els centres no funcionin no els hi va gens bé. Pensau que un dia sense sou no és res comparat amb el fet de no tenir feina en un futur. Tenir una plaça no implica que en un futur vos pogueu quedar sense feina. Aquesta gent no s'aturarà destruirà tot el que pugui: interins, funcionaris de carrera... tot per tal de convertir una educació de qualitat (sempre millorable), a un servei merament assistenncial. La lluita ha de continuar i està en la mà de tots i cadascún dels mestres en actiu lluitar per millorar l'educació.
Sr. Ministre, per què no dimiteix?
3 oct 2012
Avui mig en broma mig en serio deia a l'institut que per a ser ministre s'havia de ser molt tonto i no tenir-ne ni punyetera idea d'educació, d'economia, d'infraestructures... en funció de la cartera que el "més llest dels tontos" (en referència al president) t'assignés. I si, era una conversa entre companyes, per passar el temps d'esplai i per fer palés el disgust amb el nostre ministre, el nostre suposat representant al govern central. Si, un comentari ximple i tal vegada fals però veient els darrers comentaris que aquest home ha vomitat per la boca... crec que no està mancat de raó.
Avui, passejant per internet, hem trobo amb aquesta notícia: http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/nacional/wert-afirma-impondra-castellano-colegios-balears-esta-legislatura.html
El senyor Wert, el nostre ministre, o sinistre, segons és miri, pretén dur a la pràctica la mesura populista estrella del nostre govern territorial: que a les escoles només es parli castellà. Tot això, per que segons ell, a algunes comunitats autònomes, l'ensenyament de la llengua propia provoca sentiments independentistes. I això només em fa pensar amb una cosa: aquest senyor és un incompetent. I, com a bona mestra, raonaré la meva resposta.
El coneixement d'una llengua és cultura. I un ministre d'educació i cultura això ho hauria de saber. Una llengua pròpia d'un territori porta aferrades moltes altres coses: una història, unes tradicions... aspectes que enriqueixen a qualsevol persona. I, evidentment, aquests aspectes han de treballar-se a les escoles. I això, el Sr. Wert, ho hauria de saber. És més, ho hauria de defensar i promoure.
Atacar a un llengua és atacar una cultura, unes tradicions i un poble i això un Sr. Ministre no ho ha de permetre. I aquest senyor no sols ho permet, sinó que n'és el promotor! Per altra part, dir-li senyor Wert que tal vegada un dia es cremarà. Si el que vol és lluitar contra la independència d'una part del seu estat, el que hauria de fer és posar els mecanismes necessaris per a trobar punts d'unió. I un d'ells, és reconèixer i acceptar la llengua pròpia d'un territori, la seva història i les seves tradicions. I no imposar res. El diàleg, señor Wert, és la millor eina per arribar a enteniments. Treballi per a protegir i defensar les diferències que hi ha al seu estat i, tal vegada, la gent no és manifestarà en la seva contra. Li proposo que vegi les diferències lingüístiques (les diferents llengües de l'estat) com a una font de riquesa, com un aspecte a defensar i a protegir. Més que res, per què fa uns 30 anys van perseguir el català i la seva cultura i no van aconseguir acabar amb ella. I crec que ara, tampoc ho aconseguirà. I tal vegada, la bomba li esclati a le smans.
A què espera per dimitir? La meva suposició és que deixarà el seu càrreg quan hagi destrossat l'educació pública nacional. La carrera d'aquest senyor no és precisament curta. Bé, en temps si és curta, però els desastres que ha fet, són ja varis. El primer, ha permès que es produissin una retallades bestials a l'educació. Podem dir, que li ha tallat una cama. Després, ha reduït (al menys o ha permès) les beques i ha pujat les tasses universitaries. Per a què? Per a que sols uns pocs puguin estudiar. A partir d'ara, o ets ric, o no ets digne d'una educació de qualitat (que hauríem de demostrar si l'escola privada és realment millor que la pública).
No obstant, la major obra d'aquest senyor és sense cap mena de dubte, la seva super reforma educativa. Una reforma que es carrega tots els pilar de l'educació pública tal i com la coneixem fins ara. Que pretén segregar alumnes, que es carrega la igualtat d'oportunitats i que deixa a fora del sistema a tots aquells alumnes amb més dificultats. En definitiva, una llei que acaba de destruir una educació de qualitat de tots i per a tots.
I per cert, les comparacions poden resultar-li cares. No pot dir que l'educació al País Vasc és el doble de cara que a Andalusia i donar a entendre que el problema és l'ensenyament de la llengua vasca. Explquim, per quin motiu, les inversions de l'Estat a les Balears són de 71'56€ per habitant mentre que a Castella i Lleó, aquestes inversions són de 610'43€.
Avui, passejant per internet, hem trobo amb aquesta notícia: http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/nacional/wert-afirma-impondra-castellano-colegios-balears-esta-legislatura.html
El senyor Wert, el nostre ministre, o sinistre, segons és miri, pretén dur a la pràctica la mesura populista estrella del nostre govern territorial: que a les escoles només es parli castellà. Tot això, per que segons ell, a algunes comunitats autònomes, l'ensenyament de la llengua propia provoca sentiments independentistes. I això només em fa pensar amb una cosa: aquest senyor és un incompetent. I, com a bona mestra, raonaré la meva resposta.
El coneixement d'una llengua és cultura. I un ministre d'educació i cultura això ho hauria de saber. Una llengua pròpia d'un territori porta aferrades moltes altres coses: una història, unes tradicions... aspectes que enriqueixen a qualsevol persona. I, evidentment, aquests aspectes han de treballar-se a les escoles. I això, el Sr. Wert, ho hauria de saber. És més, ho hauria de defensar i promoure.
Atacar a un llengua és atacar una cultura, unes tradicions i un poble i això un Sr. Ministre no ho ha de permetre. I aquest senyor no sols ho permet, sinó que n'és el promotor! Per altra part, dir-li senyor Wert que tal vegada un dia es cremarà. Si el que vol és lluitar contra la independència d'una part del seu estat, el que hauria de fer és posar els mecanismes necessaris per a trobar punts d'unió. I un d'ells, és reconèixer i acceptar la llengua pròpia d'un territori, la seva història i les seves tradicions. I no imposar res. El diàleg, señor Wert, és la millor eina per arribar a enteniments. Treballi per a protegir i defensar les diferències que hi ha al seu estat i, tal vegada, la gent no és manifestarà en la seva contra. Li proposo que vegi les diferències lingüístiques (les diferents llengües de l'estat) com a una font de riquesa, com un aspecte a defensar i a protegir. Més que res, per què fa uns 30 anys van perseguir el català i la seva cultura i no van aconseguir acabar amb ella. I crec que ara, tampoc ho aconseguirà. I tal vegada, la bomba li esclati a le smans.
A què espera per dimitir? La meva suposició és que deixarà el seu càrreg quan hagi destrossat l'educació pública nacional. La carrera d'aquest senyor no és precisament curta. Bé, en temps si és curta, però els desastres que ha fet, són ja varis. El primer, ha permès que es produissin una retallades bestials a l'educació. Podem dir, que li ha tallat una cama. Després, ha reduït (al menys o ha permès) les beques i ha pujat les tasses universitaries. Per a què? Per a que sols uns pocs puguin estudiar. A partir d'ara, o ets ric, o no ets digne d'una educació de qualitat (que hauríem de demostrar si l'escola privada és realment millor que la pública).
No obstant, la major obra d'aquest senyor és sense cap mena de dubte, la seva super reforma educativa. Una reforma que es carrega tots els pilar de l'educació pública tal i com la coneixem fins ara. Que pretén segregar alumnes, que es carrega la igualtat d'oportunitats i que deixa a fora del sistema a tots aquells alumnes amb més dificultats. En definitiva, una llei que acaba de destruir una educació de qualitat de tots i per a tots.
I per cert, les comparacions poden resultar-li cares. No pot dir que l'educació al País Vasc és el doble de cara que a Andalusia i donar a entendre que el problema és l'ensenyament de la llengua vasca. Explquim, per quin motiu, les inversions de l'Estat a les Balears són de 71'56€ per habitant mentre que a Castella i Lleó, aquestes inversions són de 610'43€.
Comences pel TALE i acabes defensant la teva llengua.
21 sept 2012
Avui rellegia el llibre del TALEC (Test d'Anàlisi de la Lectura i l'Escriptura en Català), per tal de refrescar la seva administració i m'ha cridat l'atenció el següent paràgraf de la introducció:
I clar, no he pogut més que pensar en la nostra situació política actual i en com aquestes paraules del 1989 cobren un sentit especial, sobretot el primer paràgraf. Actualment esteim tornant cap al passat i es treuen debats al carrer que es creien més que superats. Actualment es torna a qüestionar l'ús de la llengua catalana com a llengua de primer ensenyament i es pretenen crear conflictes en els centres per tal de menysprear el seu ús, just com ocorria en la dècada del seixanta i anteriors.
I és més, apareixen vídeos i publicacions que menyspreen als mestres que feim ús del català, ridiculitzen la nostra tasca docent i es mofen de forma descarada de la feina que es fa a les escoles i instituts. Ells, portadors de la veritat, tenen una visió molts esbiaixada de la història i neguen el que és evident. La llengua pròpia de les Balears és el català. Digau-li mallorquí, menorquí o eivissenc però totes elles són varietats d'una mateixa llengua, la catalana. El castellà va ser una imposició posterior. Així que tots aquells que diuen que defensen la seva terra i la seva llengua però volen imposar l'ús de la llengua castellana, en realitat el que fan és trepitjar les seves arrels i menysprear una part de la seva història i la seva cultura.
No faré més publicitat del vídeo de les noves generacions del PP, de fet, ni tal sols m'hauria de referir a ells perqu`r em van fàstic, oi, vomitera... Tampoc vos deixaré el seu enllaç. Si el voleu veure, el podreu trobar a internet molt fàcilment.
"Malgrat tot, la necessitat de l'altre TALE, del TALE en català, percebuda des del principi, s'anava fent cada cop més palesa. Aquí és on intervenen els canvis socials i polítics del país. Per a poder tenir una forma d'avaluar la lectoescriptura de tots els nostres nens, en els anys seixanta només podia pensar-se en termes d'idioma castellà. [...]
Però afortunadament, les coses han canviat, i ja són uns quants els anys en que tots els nostres nens també han d'aprendre a llegir i escriure en l'idioma català, que ja està essent preferent en una progressiva majoria. La necessitat que els nostres nens siguin avaluats, doncs, en aquest idioma s'ha anat fent peremtòria, necessària, urgent. [...]" (Cervera, Toro, Gratacós, de la Osa y Pons, 1989)
I clar, no he pogut més que pensar en la nostra situació política actual i en com aquestes paraules del 1989 cobren un sentit especial, sobretot el primer paràgraf. Actualment esteim tornant cap al passat i es treuen debats al carrer que es creien més que superats. Actualment es torna a qüestionar l'ús de la llengua catalana com a llengua de primer ensenyament i es pretenen crear conflictes en els centres per tal de menysprear el seu ús, just com ocorria en la dècada del seixanta i anteriors.
I és més, apareixen vídeos i publicacions que menyspreen als mestres que feim ús del català, ridiculitzen la nostra tasca docent i es mofen de forma descarada de la feina que es fa a les escoles i instituts. Ells, portadors de la veritat, tenen una visió molts esbiaixada de la història i neguen el que és evident. La llengua pròpia de les Balears és el català. Digau-li mallorquí, menorquí o eivissenc però totes elles són varietats d'una mateixa llengua, la catalana. El castellà va ser una imposició posterior. Així que tots aquells que diuen que defensen la seva terra i la seva llengua però volen imposar l'ús de la llengua castellana, en realitat el que fan és trepitjar les seves arrels i menysprear una part de la seva història i la seva cultura.
No faré més publicitat del vídeo de les noves generacions del PP, de fet, ni tal sols m'hauria de referir a ells perqu`r em van fàstic, oi, vomitera... Tampoc vos deixaré el seu enllaç. Si el voleu veure, el podreu trobar a internet molt fàcilment.
Primer dia de curs...
13 sept 2012
Avui és el primer del curs 2012- 2013. Un curs que no serà un curs normal, com tampoc ho va ser el curs passat. El nostre excel·lentíssim Conseller d'Educació, el Sr. Bosch, dirà que el curs s'ha iniciat amb total normalitat, a excepció de "petites dificultats". Jo li diré a aquest senyor que no, aquest curs no començarà amb normalitat pel simple fet que més de 550 docents no acudiran a les aules, unes aules més massificades que mai. Amb un professorat cansat i en ocasions desmotivat pel fet que des del govern les coses no ens les posen fàcil (baixades de sou, pujada del nombre d'hores lectives, eliminació de drets laborals...). Les plantilles del professorat no estan completes i els centres iniciaran el curs escolar amb menys professorat però també, amb unes plantilles incompletes.
Per la meva part, he tingut tota la sort del món i enguany m'ha tocat una vacant per a treballar tot el curs com a mestra d'audició i llenguatge a un institut de Menorca. Això si, es tracta d'una vacant de mitja jornada. Però no em queixaré, tinc feina. Ara bé, el fet que jo tingui feina no vol dir que no entengui a tots aquells professors que encara no entenen, que encara no els han cridat i aquells que perden l'esperança per que la llista d'interins no avança.
El centre en el que estic enguany és un centre gran, gairebé diria que enorme. Un centre en el que el director ens ha dit que hi ha més alumnes per aula (a batixiller s'arriben als 40), amb el mateix nombre de grups però amb 10 docents menys. Algú dels dirigents pensarà que bé, que amb els 85 docents que hi ha al centre podrem dur la situació com toca. La realitat és que l'equip directiu ha hagut de fer equilibris per a que els alumnes quasi no notin les retallades de la conselleria. Per a que hi hagi guàrdies, guàrdies de biblioteca i guàrdies de pati, tot el professor no tutor ha perdut una hora d'atenció als pares (en realitat, només la tendran disponible si els pares demanen una visita amb ells i no hi ha professorat de baixa). També han eliminat una hora de lliure disposició que s'ha convertit en guàrdia... el resultat son horaris maratonians. A més, també s'han afegit hores complementàries els horabaixes per a coordinacions amb l'equip de suport. I bé, jo encara no tinc el meu horari clar, esper demà saber que és el que hauré de fer...
Així que senyor Bosch, facim un favor i no tingui la cara dura de dir que aquest curs començarà amb normalitat per que no serà així.
Als docents que avui comencen el curs escolar amb els seus alumnes, molts d'ànims i molta sort! Serà un curs dur. I als que encara esperen aquella cridada de la conselleria... molta sort i molts d'ànims!
Per la meva part, he tingut tota la sort del món i enguany m'ha tocat una vacant per a treballar tot el curs com a mestra d'audició i llenguatge a un institut de Menorca. Això si, es tracta d'una vacant de mitja jornada. Però no em queixaré, tinc feina. Ara bé, el fet que jo tingui feina no vol dir que no entengui a tots aquells professors que encara no entenen, que encara no els han cridat i aquells que perden l'esperança per que la llista d'interins no avança.
El centre en el que estic enguany és un centre gran, gairebé diria que enorme. Un centre en el que el director ens ha dit que hi ha més alumnes per aula (a batixiller s'arriben als 40), amb el mateix nombre de grups però amb 10 docents menys. Algú dels dirigents pensarà que bé, que amb els 85 docents que hi ha al centre podrem dur la situació com toca. La realitat és que l'equip directiu ha hagut de fer equilibris per a que els alumnes quasi no notin les retallades de la conselleria. Per a que hi hagi guàrdies, guàrdies de biblioteca i guàrdies de pati, tot el professor no tutor ha perdut una hora d'atenció als pares (en realitat, només la tendran disponible si els pares demanen una visita amb ells i no hi ha professorat de baixa). També han eliminat una hora de lliure disposició que s'ha convertit en guàrdia... el resultat son horaris maratonians. A més, també s'han afegit hores complementàries els horabaixes per a coordinacions amb l'equip de suport. I bé, jo encara no tinc el meu horari clar, esper demà saber que és el que hauré de fer...
Així que senyor Bosch, facim un favor i no tingui la cara dura de dir que aquest curs començarà amb normalitat per que no serà així.
Als docents que avui comencen el curs escolar amb els seus alumnes, molts d'ànims i molta sort! Serà un curs dur. I als que encara esperen aquella cridada de la conselleria... molta sort i molts d'ànims!
Fins als nassos...
28 may 2012
Estic fins als nassos, si, fins als nassos de que em prenguin per tonta (a mí i a tots, clar), de que em plorin i em diguin que la sanitat i l'educació són molt cares i insostenibles, que ens vulguin fer creure que realment ho són... estic fins als nassos de que en aquest país estiguem tornant enrere com les tortugues i que, a més, no facem res per evitar-ho.
Facem una miqueta d'història... fa uns mesos es presenten els Pressupostos Generals de l'Estat (va ser la primera vegada en els meus quasi 30 anys de vida que vaig veure sencera i en directe la roda de premsa per presentar els dixosos pressupostos) amb unes retallades a nivell de serveis socials que fan por. 10.000M€ retallen finalment a sanitat i educació diuent per activa i per passiva que no hi ha doblers. Fins aquí un hi pot estar d'acord o no, però com que el nostre govern té majoria absoluta sembla que pot fer el que li doni la real gana. Així que a aguantar, que a cada dia que passa en queden menys per les properes eleccions (de vegades és l'unic argument que m'anima). Ara, quan diuen, just un parell de setmanes després que han d'injectar gairebé 10.000M€ a Bankia, en què pensen? o més ben dit, aquesta gent que es creu que som idiotes o que? hi ha o no hi ha doblers? Per que aquesta "injecció" equival als doblers que han retallat en sanitat i educació. Ah no! Espereu! Que just un parell de dies més tard una encén la televisió i s'entera de que no són 10.000M€, sinó 29.500M€... Ole tu! I d'on sortirà tot això? De vendre deute públic? Pot ser... però això només ens condemna a més deute.
I clar, per calmar als mercats (que no als cituadans), avui va i el "marioneta" del nostre president, el Sr. Rajoy, fa una roda de premsa per a explicar que faran, com, quan i de quina manera ens afectarà als espanyols... Ah! No! Que només a explicat que han pres la intervenció de salvar a Bankia però no han dit ni com, ni quan. Vaja! Una altra vegada que es podria haver quedat callat. El resultat ha sigut que la prima de risc ha tornat a pujar. Clar! Jo m'he enfilat per les pareds, com no pujarà una prima de risc que no fa més que pujar i pujar des de que ens governa el PP?
Per altra part, vos heu fixat en el llenguatge no verbal del Sr. Rajoy? No? Ido quasi millor. Suava, no aturava de moure les mans, les respostes a les seves preguntes eren poc clares, molt imprecises. Amb això demostra que no té ni punyetera idea de què han de fer. Està tan assustat com ho podem estar nosaltres i el que és més trist. Ens pretén enganar. Jo no dic que no pugui tenir por, és humà (o no...) però com a Cap d'Estat ha de ser un líder i ell no ho és, no ho ha estat mai i no ho serà mai.
Després podríem parlar del Sr.Divar, el president del Consejo General del Poder Judicial, que es gasta diners i diners públics en vacances de luxe, i al qual sembla que encara li hem d'agaraïr que no hagi sortit del país. El curiós del cas és que, aquest senyor, és la major autoritat en la justicia del nostre país. I, en lloc de dimitir com faria qualsevol mortal que l'ha cagada i l'han caçat, no, ell pretèn que dimiteixi a qui l'ha denunciat! I a sobre, altres membres del Consell estan a favor seu... què voleu que vos digui, aquest país una autèntica estafa.
Una duu estudiant gairebé tota la seva vida per tenir un treball digne. Ha pensat que tenia la sort de viure a un país lliure, amb uns drets i uns deures. Un país on es respectaven les cultures que el formen (i quan dic cultures, evidenment, faig referència a les llengües). Un país on els governants es preocupaven pel benestar dels seus ciutadans. Un país just, amb un sistema judicial amb errors però de qualitat. Una educació i una sanitat universals, gratuïtes i també de qualitat. Ara, amb quasi 30 anys m'adono que això no és així.
Facem una miqueta d'història... fa uns mesos es presenten els Pressupostos Generals de l'Estat (va ser la primera vegada en els meus quasi 30 anys de vida que vaig veure sencera i en directe la roda de premsa per presentar els dixosos pressupostos) amb unes retallades a nivell de serveis socials que fan por. 10.000M€ retallen finalment a sanitat i educació diuent per activa i per passiva que no hi ha doblers. Fins aquí un hi pot estar d'acord o no, però com que el nostre govern té majoria absoluta sembla que pot fer el que li doni la real gana. Així que a aguantar, que a cada dia que passa en queden menys per les properes eleccions (de vegades és l'unic argument que m'anima). Ara, quan diuen, just un parell de setmanes després que han d'injectar gairebé 10.000M€ a Bankia, en què pensen? o més ben dit, aquesta gent que es creu que som idiotes o que? hi ha o no hi ha doblers? Per que aquesta "injecció" equival als doblers que han retallat en sanitat i educació. Ah no! Espereu! Que just un parell de dies més tard una encén la televisió i s'entera de que no són 10.000M€, sinó 29.500M€... Ole tu! I d'on sortirà tot això? De vendre deute públic? Pot ser... però això només ens condemna a més deute.
I clar, per calmar als mercats (que no als cituadans), avui va i el "marioneta" del nostre president, el Sr. Rajoy, fa una roda de premsa per a explicar que faran, com, quan i de quina manera ens afectarà als espanyols... Ah! No! Que només a explicat que han pres la intervenció de salvar a Bankia però no han dit ni com, ni quan. Vaja! Una altra vegada que es podria haver quedat callat. El resultat ha sigut que la prima de risc ha tornat a pujar. Clar! Jo m'he enfilat per les pareds, com no pujarà una prima de risc que no fa més que pujar i pujar des de que ens governa el PP?
Per altra part, vos heu fixat en el llenguatge no verbal del Sr. Rajoy? No? Ido quasi millor. Suava, no aturava de moure les mans, les respostes a les seves preguntes eren poc clares, molt imprecises. Amb això demostra que no té ni punyetera idea de què han de fer. Està tan assustat com ho podem estar nosaltres i el que és més trist. Ens pretén enganar. Jo no dic que no pugui tenir por, és humà (o no...) però com a Cap d'Estat ha de ser un líder i ell no ho és, no ho ha estat mai i no ho serà mai.
Després podríem parlar del Sr.Divar, el president del Consejo General del Poder Judicial, que es gasta diners i diners públics en vacances de luxe, i al qual sembla que encara li hem d'agaraïr que no hagi sortit del país. El curiós del cas és que, aquest senyor, és la major autoritat en la justicia del nostre país. I, en lloc de dimitir com faria qualsevol mortal que l'ha cagada i l'han caçat, no, ell pretèn que dimiteixi a qui l'ha denunciat! I a sobre, altres membres del Consell estan a favor seu... què voleu que vos digui, aquest país una autèntica estafa.
Una duu estudiant gairebé tota la seva vida per tenir un treball digne. Ha pensat que tenia la sort de viure a un país lliure, amb uns drets i uns deures. Un país on es respectaven les cultures que el formen (i quan dic cultures, evidenment, faig referència a les llengües). Un país on els governants es preocupaven pel benestar dels seus ciutadans. Un país just, amb un sistema judicial amb errors però de qualitat. Una educació i una sanitat universals, gratuïtes i també de qualitat. Ara, amb quasi 30 anys m'adono que això no és així.
Com passa el temps!!
19 may 2012
Fa temps que penso en que haria d'actualitzar el blog. Ara he trobat un d'aquells moments en que no tens res a fer i he dit... a veure si t'inspires i escrius alguna cosa coherent. I aquí estic. El que més em sorprés de tot és que des de la darrera entrada han passat gairebé tres mesos!! I ni me n'he adonat!! El temps des de que estic fent feina a Menorca em passa volant.
Si fins ara no he escrit res, en realitat no ha sigut per falta de ganes, si no de temps!! Ara que s'acosta final de curs (a l'escola i al màster), tenc molt poc temps lliure. Si no soc a l'escola soc a casa fent feines del màster o apurant la tesina (el treball final de màster), o fent la compra, cuinant o recollint la casa. El dijous, dia de trasllat a Mallorca... vaja que amb tot aquest anar amunt i avall a una li queden poques ganes de passar una altra estona davant l'ordinador.
Per a que veieu que si he pensat en actualitzar el blog, aquí van alguns dels temes sobre els que podria haver fet una entrada:
Si fins ara no he escrit res, en realitat no ha sigut per falta de ganes, si no de temps!! Ara que s'acosta final de curs (a l'escola i al màster), tenc molt poc temps lliure. Si no soc a l'escola soc a casa fent feines del màster o apurant la tesina (el treball final de màster), o fent la compra, cuinant o recollint la casa. El dijous, dia de trasllat a Mallorca... vaja que amb tot aquest anar amunt i avall a una li queden poques ganes de passar una altra estona davant l'ordinador.
Per a que veieu que si he pensat en actualitzar el blog, aquí van alguns dels temes sobre els que podria haver fet una entrada:
- Sobre les retallades en educació i sanitat i la destrucció del sistema públic. Aquelles retallades que el PP va assegurar per activa i per passiva que no faria.
- Sobre "l'amnistia fiscal" o el com el govern ens fa passar per idiotes.
- Sobre la intervenció de Bankia. Salvar als culpables de la crisi i castigar als qui no en tenen cap culpa. Miraculosament, després d'anunciar retallades de 10.000 milions € en educació i sanitat, ara hi ha aquets mateixos doblers per salvar a una empresa privada.
- Sobre les nacionalitzacions de Repsol i Red Eléctrica Española i les seves "conseqüències".
- Sobre el màster i les seves avorridíssimes sessions dels dijous.
- Sobre el meu treball final de màster.
- Sobre les regates d'aquest trimestre.
- Sobre les medicions: Copa d'Espanya d'Optimist i Europeu 29er XX. Dues classes completament diferents i dues medicions completament diferents.
- Sobre la meva feina de mestra a Menorca.
- I podria seguir i seguir...
Quin de tots aquests preferies tu?
¿Quines implicacions té l'eliminació del 4t curs de l'ESO??
3 feb 2012
Quan va sortir la notícia sobre l'eliminació del darrer curs de l'ESO i l'ampliació del batxillerat vaig pensar que era, en principi un gran errada, pel simple fet l'educació bàsica em sembla gairebé insuficient. Així que eliminant aquest darrer curs els alumnes passarien a una nova etapa amb moltes més mancances que les actuals, per molt que l'educació obligatòria no finalitzés fins haver acabat el primer curs del batxillerat o de la formació professional. Ara bé, no em vaig aturar a pensar que hi havia darrera aquesta voluntat de modificar el sistema educativa (més enllà d'aquella que tots els docents de voler canviar el sistema educatiu cada vegada que hi ha un canvi de color en el govern, clar està). Però ahir, a classe vam tractar aquest tema i ens van donar algunes pinzellades del que pot voler significar aquest canvi, així que he decidit cercar informació i opinions sobre el que realment significa aquesta tan "simple" modificació del sistema. I m'he trobat amb multitud de notícies i opinions.
Sembla que l'objectiu principal és disminuir la taxa de fracàs escolar a l'etapa, ja que aquesta és calcula a partir del nombre d'alumnes que abandonen els estudis sense acabar els quatre cursos (Personalment penso que cal preguntar-se què és el que entenem per fracàs escolar, però d'això en parlarem un altre dia). Ara bé, si reduïm un any l'etapa, aconseguiran que hi hagi "menys possibilitats" de que els alumnes abandonin el sistema educatiu i, per tant, es reduirà la taxa de fracàs escolar. ¿És realment això el que vol el govern o amaga altres interessos?
Aquest article d'opinió en comença a donar unes pinzellades: el que el govern realment cerca és el concert del batxillerat. L'etapa obligatòria acaba als 16 anys, per tant, un cop acabats els 3 cursos d'ESO, els alumnes han d'escollir entre fer el primer curs de batxillerat o el primer dels cicles formatius. Sembla clar que als centres concertats s'haurà de concertar tota l'etapa, per que, quin sentit té concertar tan sols el primer curs? Senzillament no en té.
No oblidem que, tot i estar finançats amb doblers públics, l'educació avui en dia és diferent entre centres públics i concertats. Tot i que l'educació és gratuita en ambdós casos, no hi ha el mateix tipus d'alumnes. A les escoles concertades les activitats extraescolars, les sortides o el preu del menjador solen ser més cars que a una escola pública, per la qual cosa els alumnes matriculats solen tenir un perfil socioeconòmic, a priori, més elevat. Està clar que hi ha de tot però estic quasi convençuda que això és així. Amb tot això, què passa amb un batxiller concertat? Que s'afavoreix a aquells que més tenen en detriment d'aquells que menys ho necessiten.
Però això no acaba aquí. Amb molts anys de lluita s'ha aconseguit tenir una formació professional de qualitat, equiparable amb la formació universitària i que donava accés a aquesta. Amb els cicles formatius actuals no es menysprea aquesta formació ja que és vertaderament útil i una opció diferent. Què passarà quan s'implanti el nou sistema? Que molts d'aquells que dubten entre la formació universitària o el cicle formatiu escolliran realitzar el primer curs de batxiller i, per tant, tornarem al sistema en el que aquells "no valen" per a la universitat realitzen el cursos formatius. És a dir, es desapareix la igualtat d'oportunitats i s'ajuda a aquells que menys o necessiten, aconseguint un sistema educatiu més injust.
Així que, el que sembla una voluntat de disminuir les taxes de fracàs escolar, en realitat és un forma d'eliminar oportunitats al més febles i de privatitzar una part de l'ensenyament en forma de concerts educatius.
Enllaços a algunes notícies que parlen del tema.
Sembla que l'objectiu principal és disminuir la taxa de fracàs escolar a l'etapa, ja que aquesta és calcula a partir del nombre d'alumnes que abandonen els estudis sense acabar els quatre cursos (Personalment penso que cal preguntar-se què és el que entenem per fracàs escolar, però d'això en parlarem un altre dia). Ara bé, si reduïm un any l'etapa, aconseguiran que hi hagi "menys possibilitats" de que els alumnes abandonin el sistema educatiu i, per tant, es reduirà la taxa de fracàs escolar. ¿És realment això el que vol el govern o amaga altres interessos?
Aquest article d'opinió en comença a donar unes pinzellades: el que el govern realment cerca és el concert del batxillerat. L'etapa obligatòria acaba als 16 anys, per tant, un cop acabats els 3 cursos d'ESO, els alumnes han d'escollir entre fer el primer curs de batxillerat o el primer dels cicles formatius. Sembla clar que als centres concertats s'haurà de concertar tota l'etapa, per que, quin sentit té concertar tan sols el primer curs? Senzillament no en té.
No oblidem que, tot i estar finançats amb doblers públics, l'educació avui en dia és diferent entre centres públics i concertats. Tot i que l'educació és gratuita en ambdós casos, no hi ha el mateix tipus d'alumnes. A les escoles concertades les activitats extraescolars, les sortides o el preu del menjador solen ser més cars que a una escola pública, per la qual cosa els alumnes matriculats solen tenir un perfil socioeconòmic, a priori, més elevat. Està clar que hi ha de tot però estic quasi convençuda que això és així. Amb tot això, què passa amb un batxiller concertat? Que s'afavoreix a aquells que més tenen en detriment d'aquells que menys ho necessiten.
Però això no acaba aquí. Amb molts anys de lluita s'ha aconseguit tenir una formació professional de qualitat, equiparable amb la formació universitària i que donava accés a aquesta. Amb els cicles formatius actuals no es menysprea aquesta formació ja que és vertaderament útil i una opció diferent. Què passarà quan s'implanti el nou sistema? Que molts d'aquells que dubten entre la formació universitària o el cicle formatiu escolliran realitzar el primer curs de batxiller i, per tant, tornarem al sistema en el que aquells "no valen" per a la universitat realitzen el cursos formatius. És a dir, es desapareix la igualtat d'oportunitats i s'ajuda a aquells que menys o necessiten, aconseguint un sistema educatiu més injust.
Així que, el que sembla una voluntat de disminuir les taxes de fracàs escolar, en realitat és un forma d'eliminar oportunitats al més febles i de privatitzar una part de l'ensenyament en forma de concerts educatius.
Enllaços a algunes notícies que parlen del tema.
- http://www.publico.es/espana/418916/el-gobierno-quiere-el-bachillerato-de-tres-anos-para-2013
- http://sociedad.elpais.com/sociedad/2011/12/20/actualidad/1324412580_914632.html
- http://www.elpais.com/elpaismedia/diario/media/201112/20/sociedad/20111220elpepisoc_2_Pes_PDF.pdf
- http://www.elpais.com/elpaismedia/diario/media/201112/20/sociedad/20111220elpepisoc_2_Pes_PDF.pdf
- http://www.elconfidencial.com/espana/2012/01/27/el-ciclon-reformista-llega-a-educacion-2-nuevas-pruebas-academicas-y-mas-cultura-del-esfuerzo-91573/
Sobre los recortes en educación... (II)
1 feb 2012
En la entrada "Sobre los recortes en educación... (I)" inicié mi reflexión crítica sobre la situación actual de nuestro sistema educativo. En la entrada de hoy, quiero hacer referencia a los previsibles recortes en educación de cara al próximo curso en Baleares.
A mediados del mes de septiembre, debido a la situación económica en nuestra comunidad se decidió poner en funcionamiento un sistema que pretendía ahorrar millones de euros en las sustituciones de maestros. A grandes rasgos, se trata de no cubrir las bajas inferiores a 30 días de duración. Eso se traduce en que una baja que, a priori, se supone corta puede no ser cubierta. ¿El resultado? Alumnos no atendidos correctamente (que los profes con horas "libres" se encarguen del grupo durante el tiempo que dure la baja no puede considerarse que el grupo esté bien atendido).
A esto se añaden otras medidas como no pagar los meses de verano a los profesores interinos, aunque acumulen los seis meses que, hasta el pasado curso, le permitían cobrar durante esos dos meses y, por tanto, disfrutar de cierta tranquilidad económica. Aunque este último aspecto no influye directamente sobre los alumnos, lo cierto es que, si crea cierto malestar entre el profesorado, quienes ven como se recortan sus derechos y no se valora su trabajo.
Y con este panorama, el pasado 17 de enero (día festivo en muchos municipios de las Islas), se publicó en el BOIB por el que se establecen las plantillas de profesores de cara al curso que viene y Oh! Sorpresa! Los recortes son más que evidentes. No se recorta en tutores, esto está claro, sin embargo, sí se recorta y mucho en personal del equipo de apoyo. Por cada línea educativa habrá en el centro 1 profesor de atención a la diversidad, O 1 profesor de pedagogía terapéutica O un profesor de audición y lenguaje. En otras palabras ¡UN SÓLO PROFESOR DE APOYO POR LINEA EDUCATIVA! Sin embargo, para mi lo peor no es esto, sino el hecho que parece que para este gobierno los diferentes perfiles profesionales realizan el mismo trabajo. Me pregunto si saben realmente que es lo que hacen estos profesionales en el aula.
¿En qué se traducen estos recortes en los centros? Pongamos por ejemplo mi centro actual, de una linea y media. Actualmente estamos trabajando una maestra PT, una AD y dos AL (en este caso son dos medias jornadas, puesto que una de las AL es la directora del centro). Con los recortes previstos de cara al curso siguiente se quedaría con la AD (la maestra más antigua del centro) y una media jornada de AL (suponemos que la directora del centro). Si ahora nos cuesta atender a todos los alumnos del centro, ¿qué pasará el próximo curso?
Evidentemente todo esta ha creado cierto descontento en los centros educativos, aunque de momento, escasa repercusión social. Sin embargo, el actual gobierno (ver aquí) ya ha querido dejar claro que el próximo curso no habrá recortes en las plantillas. Habrá que esperar qué pasa en los próximos meses, pero la cosa no pinta demasiado bien.
¿En qué se traducen estos recortes en los centros? Pongamos por ejemplo mi centro actual, de una linea y media. Actualmente estamos trabajando una maestra PT, una AD y dos AL (en este caso son dos medias jornadas, puesto que una de las AL es la directora del centro). Con los recortes previstos de cara al curso siguiente se quedaría con la AD (la maestra más antigua del centro) y una media jornada de AL (suponemos que la directora del centro). Si ahora nos cuesta atender a todos los alumnos del centro, ¿qué pasará el próximo curso?
Evidentemente todo esta ha creado cierto descontento en los centros educativos, aunque de momento, escasa repercusión social. Sin embargo, el actual gobierno (ver aquí) ya ha querido dejar claro que el próximo curso no habrá recortes en las plantillas. Habrá que esperar qué pasa en los próximos meses, pero la cosa no pinta demasiado bien.
Un cas pels mestres...
25 ene 2012
Aquesta entrada està dirigida als meus companys mestres. És un cas completament real però, com podeu suposar, les dades personals no són les correctes. El cas és que m'agradaria que donèssiu la vostra opinió i, fins i tot,algunes recomanacions.
En Pere és un infant matriculat a 5è EP, té 11 anys i una situació familiar força complicada. Està escolaritzat al centre des de primer cicle i sembla que encara no s'hi ha adaptat. Està diagnosticat com a un infant amb TDAH però, actualment no està medicat, tot i que fa uns anys sí que es medicava. Aquest curs la família es tanca en banda cap a la medicació.
El comportament de'n Pere no és bó. Tot sovint té conductes disruptives dins l'aula, molestant als seus companys i a la mestra. Amb aquesta darrera la relació és molt dolenta. En Pere constament la puny i fa coses per crear malestar dins l'aula. Darrerament ha agafat la costum de no dir la veritat sobre el que passa a l'aula als seus pares. L'han apuntat a repàs i fa els deures però no els ensenya a la mestra, per la qual cosa aquesta pensa que la tasca no està feta, creant així cert malestar entre mestra i familia.
Des del centre esteim molt preocupats amb aquest alumne ja que no és el primer curs que dóna problemes. La pregunta és, com hauríem d'actuar?
Espero les vostres aportacions!
En Pere és un infant matriculat a 5è EP, té 11 anys i una situació familiar força complicada. Està escolaritzat al centre des de primer cicle i sembla que encara no s'hi ha adaptat. Està diagnosticat com a un infant amb TDAH però, actualment no està medicat, tot i que fa uns anys sí que es medicava. Aquest curs la família es tanca en banda cap a la medicació.
El comportament de'n Pere no és bó. Tot sovint té conductes disruptives dins l'aula, molestant als seus companys i a la mestra. Amb aquesta darrera la relació és molt dolenta. En Pere constament la puny i fa coses per crear malestar dins l'aula. Darrerament ha agafat la costum de no dir la veritat sobre el que passa a l'aula als seus pares. L'han apuntat a repàs i fa els deures però no els ensenya a la mestra, per la qual cosa aquesta pensa que la tasca no està feta, creant així cert malestar entre mestra i familia.
Des del centre esteim molt preocupats amb aquest alumne ja que no és el primer curs que dóna problemes. La pregunta és, com hauríem d'actuar?
Espero les vostres aportacions!
Sobre los recortes en educación... (I)
24 ene 2012
Todos sabemos que vivimos en tiempos de crisis, que hay que hacer recortes, que hay gastar menos... hemos oído hablar de primas de riesgo, de reducción del déficit público... que aunque no sepamos exactamente lo que es, parece que hemos hecho un máster en economía porque apenas se habla de otra cosa. Una cosa nos queda clara, hay que gastar menos, hay que ahorrar. Bien, perfecto. La pregunta es, ¿cómo? La respuesta que parecen tener los señores que nos gobiernan es a partir de la reducción de servicios sociales básicos: sanidad y educación.
Todos hemos oído hablar de los recortes de sanidad en Cataluña, de las pretensiones del gobierno de la Comunidad de Madrid. Se cierran plantas de hospitales, consultorios médicos... y se intentan introducir tasas por el uso de esos servicios. Nos quieren hacer creer que el copago es la solución. ¿El copago? ¡Pero si la sanidad publica la pagamos con nuestros impuestos! Parece que los servicios sociales son algo que el estado nos regala, cuando no es así. Si el estado puede funcionar es gracias a los impuestos de los ciudadanos, por tanto, querer hacer creer de lo contrario es un error. El problema viene cuando no se han sabido gestionar bien los recursos en los momentos de bonanza, cuando se ha despilfarrado el dinero en lineas de AVE poco funcionales, en aeropuertos fantasma, en puertos deportivos o estaciones marítimas infuncionales (a la de Ciutadella, me remito), cuando los políticos de turno se han querido enriquecer a partir del dinero público... toda esta basura es la que nos ha llevado a la situación en la que nos encontramos. Cierto es que la crisis ha sido de una reacción en cadena a nivel mundial y que de alguna o otra manera nos habría afectada pero si llegas a una situación de crisis económica con los bolsillos llenos, el descalabro es mucho menor.
Pero hablemos de la educación... ¿Porqué se empeñan en reducir los servicios educativos? Para mí, la respuesta es sencilla. Una educación de poca calidad producirá ciudadanos poco formados, con pocas expectativas de futuro... a no ser que tengas el dinero suficiente para poder costearte una educación privada que, sinceramente no tengo claro que sea mejor que la pública.
En el caso de Baleares este año se han eliminado programas educativos dirigidos a la atención de las necesidades de aquellos alumnos con mayores dificultades. PROA, PRA... todos ellos han desaparecido, junto a muchos otros. Además, no se cubren todas las bajas médicas, con lo que muchas aulas se quedan sin profesor de referencia durante, al menos 15 días o un mes. ¿Resultado? Se reduce la atención a esos alumnos, se reduce su aprendizaje y dejan de atenderse otras necesidades para poder substituir al profe enfermo (un maestre de apoyo deja de dar sus sesión de apoyo para dar, por ejemplo una clase de lengua).
Sin embargo, podría entender hasta cierto punto estos recortes. Siempre y cuando vinieran acompañados de un comportamiento razonado de nuestros queridos gobernantes. El problema es que no es así. Mientras deja de contratar interino, se pone en marcha un programa para dotar a los centros concertados de material informático... ¿entonces, hay o no hay dinero? Hay dinero para lo que a ellos les interesa, y evidentemente, no es mejorar la educación pública (oh, vaya! ¿en el discurso del Sr. Bauçà, no aparecía algo así como autopistas de la educación?).
Otro ejemplo de las contradicciones del PP lo encontramos en el Ayuntamiento de Palma. Los señores del PP han decidido eliminar el Programa Exit, que tenia como objetivo fomentar el desarrollo de las competencias lingüística y matemática en los centros escolares para aquellos alumnos que no estaban diagnosticados como alumnos con dificultades de aprendizaje pero a que necesitaban un refuerzo para conseguir los objetivos marcados. Bien. Este programa llevaba en funcionamiento desde el año 2008, con una gran aceptación en los centros. El coste ronda los 350.000€ anuales y da trabajo a más de 40 personas. Como se ve que, una ve eliminado este gasto, les sobra el dinero el ayuntamiento decide recuperar el Aiguafoc, con un gasto de 92.000€, alegando que ha salido más económico que en ediciones anteriores. ¿Y qué si sale más económico? ¿Hay o no hay dinero? ¿Qué es más necesario? Indignación es lo que una siente cuando se entera de estas cosas...
En una próxima entrada hablaré de los recortes que prevé hacer la Conselleria de Educación de cara al próximo curso.
En una próxima entrada hablaré de los recortes que prevé hacer la Conselleria de Educación de cara al próximo curso.
Un blog viu és aquell en el que es comparteixen experiències entre els seus lectors. M'encantaria llegir els vostres comentaris i suggeriments! Deixa el teu comentari!