Bye bye Menorca!

Tot arriba al seu final. Avui la meva estada menorquina s'haurà acabat, qui sap si fins setembre o bé haurem d'esperarar un poquet més. En realitat, només la Consellería i la seva estranya política ho saben...

Les sensacions d'aquets dies són estranyes. Per una banda, tinc ganes de partir a Mallorca, d'estar a la meva illa, de tornar a veure amics i familiars però, per l'altre, aquí hi estic molt bé. La feina m'encanta, i l'escola i els companys més! Suposo que no tindria aquesta sensació si el meu futur estiguès més o manco clar però amb la incertesa al davant, una no vol que els bons moments com l'actual s'acabin.

Em quedaré amb això, amb les bones sensacions, els bons moments que he viscut al centre amb els companys, amb els fillets i amb els amics que sempre he tingut aquí. Sols em queda una espineta i aquest company que encara està greu a l'hospital. Hi havia certa complicitat entre noltros. Sense veure'ns gaire ens duiem bé, feiem bromes i és un dels companys que millor m'ho ha fet passar a l'escola. No haver-me pogut despedir em fa sentir malament. Així que els meus darrers pensaments menorquins van per ell!

Menorca... 7 mesos per recordar!

El que semnblava molt llunyà està a punt d'acabar. Dia 27 de juny és el meu darrer dia de feina a l'escola. Hauran passat 7 mesos des d'aquella cridada de la Consellería on m'oferien una plaça de PT. [En realitat era una plaça d'AL però com que no n'hi havia per Menorca a la llista, han anat cridant a PT. Per jo millor, ja que sí tenc la titulació, però no vaig poder aportar-la a llista a la convocatòria anterior.]

Record perfectament la cridada. Era divendres 11 de novembre, devers les 14:30. Just acabava de tenir una conversa amb ma mare sobre les places i la meva angoixa. Duia 6 setmanes essent la primera PT per Menorca i la llista no es movia. Estava convençuda de que si no em cridaven abans de Nadal, ja no em cridarien. Fins i tot em replantejava el futur, deixant la docència per a més endavant. O directament, abandonar-la. Però tu, quan menys t'ho esperes... Record que quan paralava amb la dona de Conselleria em tremolava tot i que quan vaig penjar em vaig posar a plorar com una magdalena! Mon pare i ma mare no entenien ben bé que era el que passava! Quan em vaig calmar un poc, vaig cridar en Martí (que justo era el seu Sant) i li vaig donar la notícia. Tampoc s'ho podia creure... Després va venir el moment d'organitzar el trasllat. Barco, maletes, on dormir... Per sort, un bon amic de Maò, em vam oferir casa seva per passar els primers dies mentre trobava pis. Amb tot llest, vaig partir cap a Menorca amb un sentiment una mica estrany, no sabia ben bé que passaria, que em trobaria, si m'agradaria l'escola, els companys...

Tots els meus dubtes van quedar aclarits el primer dia de feina. Era el meu aniversari, dia 14 de novembre, i em vaig presentar a l'escola a les 8 en punt, després de quasi no dormir pels nirvis acumulats. Na Carme, la directora, no espera substitut i quan em va veure es va endur una bona sorpresa. En aquell moment em va mostrar el centre, em va donar el meu horari i... au! a fer feina! He de dir que enganxar-me al ritme del centre em va costar una mica. Especialment per què vaig haver d'avaluar als alumnes quan bàsicament no els coneixia.

Set mesos després, crec que puc dir que estic completament integrada a l'escola. Els fiets i fietes ja em coneixen, els mestres també i estic encantada amb la feina. Com tot, hi ha coses que es poden millorar però no és moment per a comentar-ho. El record que em queda és bó i crec que el proper any anyoraré tot això.

Els pirates despistats.

Avui vos present una activitat que he fet amb els infants de P4 de l'escola (amb els quatre a qui don suport en audició i llenguatge). He de dir que no era activitat que tingués programada però que ens ha donat molt de joc. El resultat final és un conte per a l'aula fet pels propis infants.

Tot va començar un dia amb la visita a un blog de logopedia (no recordo quin va ser per que en visito molts a diari per agafar idees per a treballar a classe). En ell vaig veure que una mestra usaba els "Playmobil" per treballar vocabulari amb els alumnes. Així que ho vaig provar. Tenia alguns personatges (un bomber, un cavaller, uns pirates i una veterinària). Vam dedicar una sessió a parlar dels diferents personatges i quin accessori anava amb cadascun (aquests els tenia dins una bossa i els anava traillent poc a poc). La sessió va donar molt de sí i més quan un ells va dir: "Per qué no inventam un conte?" I així vam començar... Em va impactar que un meco de 4 anys (bé 5, que sempre m'ho recorda ;-)) amb problemes d'articulació em proposés una tasca així però el vaig veure tan ilusionat que no li podia dir que no!

A la següent sessió vam parlar de com podríem fer el conte, quins havíen de ser els personatges i que podia passar. Finalment, entre tots, vam escenificar el conte i vam fer les fotografies que il·lustren el nostre conte. Amb dues sessions més vam escriure els textos i vam decorar les diferents planes.

El resultat final, el podeu veure més avall! Ara ens queda explicar el conte als companys!

EDITAT:

Com podeu veure amb el conte podem treballar molts aspectes del llenguatge: vocabulari, semàntica, estructura de la frase... és una gran activitat tant a EI com a EP! Els encanta!

Fins als nassos...

Estic fins als nassos, si, fins als nassos de que em prenguin per tonta (a mí i a tots, clar), de que em plorin i em diguin que la sanitat i l'educació són molt cares i insostenibles, que ens vulguin fer creure que realment ho són... estic fins als nassos de que en aquest país estiguem tornant enrere com les tortugues i que, a més, no facem res per evitar-ho.

Facem una miqueta d'història... fa uns mesos es presenten els Pressupostos Generals de l'Estat (va ser la primera vegada en els meus quasi 30 anys de vida que vaig veure sencera i en directe la roda de premsa per presentar els dixosos pressupostos) amb unes retallades a nivell de serveis socials que fan por. 10.000M€ retallen finalment a sanitat i educació diuent per activa i per passiva que no hi ha doblers. Fins aquí un hi pot estar d'acord o no, però com que el nostre govern té majoria absoluta sembla que pot fer el que li doni la real gana. Així que a aguantar, que a cada dia que passa en queden menys per les properes eleccions (de vegades és l'unic argument que m'anima). Ara, quan diuen, just un parell de setmanes després que han d'injectar gairebé 10.000M€ a Bankia, en què pensen? o més ben dit, aquesta gent que es creu que som idiotes o que? hi ha o no hi ha doblers? Per que aquesta "injecció" equival als doblers que han retallat en sanitat i educació. Ah no! Espereu! Que just un parell de dies més tard una encén la televisió i s'entera de que no són 10.000M€, sinó 29.500M€... Ole tu! I d'on sortirà tot això? De vendre deute públic? Pot ser... però això només ens condemna a més deute.

I clar, per calmar als mercats (que no als cituadans), avui va i el "marioneta" del nostre president, el Sr. Rajoy, fa una roda de premsa per a explicar que faran, com, quan i de quina manera ens afectarà als espanyols... Ah! No! Que només a explicat que han pres la intervenció de salvar a Bankia però no han dit ni com, ni quan. Vaja! Una altra vegada que es podria haver quedat callat. El resultat ha sigut que la prima de risc ha tornat a pujar. Clar! Jo m'he enfilat per les pareds, com no pujarà una prima de risc que no fa més que pujar i pujar des de que ens governa el PP?

Per altra part, vos heu fixat en el llenguatge no verbal del Sr. Rajoy? No? Ido quasi millor. Suava, no aturava de moure les mans, les respostes a les seves preguntes eren poc clares, molt imprecises. Amb això demostra que no té ni punyetera idea de què han de fer. Està tan assustat com ho podem estar nosaltres i el que és més trist. Ens pretén enganar. Jo no dic que no pugui tenir por, és humà (o no...) però com a Cap d'Estat ha de ser un líder i ell no ho és, no ho ha estat mai i no ho serà mai.

Després podríem parlar del Sr.Divar, el president del Consejo General del Poder Judicial, que es gasta diners i diners públics en vacances de luxe, i al qual sembla que encara li hem d'agaraïr que no hagi sortit del país. El curiós del cas és que, aquest senyor, és la major autoritat en la justicia del nostre país. I, en lloc de dimitir com faria qualsevol mortal que l'ha cagada i l'han caçat, no, ell pretèn que dimiteixi a qui l'ha denunciat! I a sobre, altres membres del Consell estan a favor seu... què voleu que vos digui, aquest país una autèntica estafa.

Una duu estudiant gairebé tota la seva vida per tenir un treball digne. Ha pensat que tenia la sort de viure a un país lliure, amb uns drets i uns deures. Un país on es respectaven les cultures que el formen (i quan dic cultures, evidenment, faig referència a les llengües). Un país on els governants es preocupaven pel benestar dels seus ciutadans. Un país just, amb un sistema judicial amb errors però de qualitat. Una educació i una sanitat universals, gratuïtes i també de qualitat. Ara, amb quasi 30 anys m'adono que això no és així.

Com passa el temps!!

Fa temps que penso en que haria d'actualitzar el blog. Ara he trobat un d'aquells moments en que no tens res a fer i he dit... a veure si t'inspires i escrius alguna cosa coherent. I aquí estic. El que més em sorprés de tot és que des de la darrera entrada han passat gairebé tres mesos!! I ni me n'he adonat!! El temps des de que estic fent feina a Menorca em passa volant.

Si fins ara no he escrit res, en realitat no ha sigut per falta de ganes, si no de temps!! Ara que s'acosta final de curs (a l'escola i al màster), tenc molt poc temps lliure. Si no soc a l'escola soc a casa fent feines del màster o apurant la tesina (el treball final de màster), o fent la compra, cuinant o recollint la casa. El dijous, dia de trasllat a Mallorca... vaja que amb tot aquest anar amunt i avall a una li queden poques ganes de passar una altra estona davant l'ordinador.

Per a que veieu que si he pensat en actualitzar el blog, aquí van alguns dels temes sobre els que podria haver fet una entrada:

• Sobre les retallades en educació i sanitat i la destrucció del sistema públic. Aquelles retallades que el PP va assegurar per activa i per passiva que no faria.
• Sobre "l'amnistia fiscal" o el com el govern ens fa passar per idiotes.
• Sobre la intervenció de Bankia. Salvar als culpables de la crisi i castigar als qui no en tenen cap culpa. Miraculosament, després d'anunciar retallades de 10.000 milions € en educació i sanitat, ara hi ha aquets mateixos doblers per salvar a una empresa privada.
• Sobre les nacionalitzacions de Repsol i Red Eléctrica Española i les seves "conseqüències".
• Sobre el màster i les seves avorridíssimes sessions dels dijous.
• Sobre el meu treball final de màster.
• Sobre les regates d'aquest trimestre.
• Sobre les medicions: Copa d'Espanya d'Optimist i Europeu 29er XX. Dues classes completament diferents i dues medicions completament diferents.
• Sobre la meva feina de mestra a Menorca.
• I podria seguir i seguir...

Quin de tots aquests preferies tu?