L'origen de la paraula treballar...

Mai m'ha agradat la lingüística i, de fet, les assignatures que més odiava eren les llengües però sempre m'ha agradat l'etimologia. No em pregunteu el motiu però conèixer d'on ve una paraula em sembla apassionant.

Avui, estudiant català he descobert l'origen de la paraula "treballar":

[...] en llatí hi havia el mot TRIPALIUM que es feia servir per anomenar un instrument de tortura fet amb tres pals (precisament per això es deia "TRI-PALIUM"), als quals era lligada la persona turmentada; doncs bé, de TRIPALIUM es creà, dins el llatí popular, el verb TRIPALIARE ‘turmentar’, del qual prové el català treballar [...]

(Carles Duarte, De l'origen dels mots)

Què en pensau? És treballar una tortura? Jo penso que depèn de la feina que facis. Si t'agrada el que fas, treballar no té perquè ser una tortura. En ocasions, pot ser, però no com a regla general. Ara, si la teva feina no t'agrada, pot ser la pitjor de les tortures!

Sr. Ministre, per què no dimiteix?

Avui mig en broma mig en serio deia a l'institut que per a ser ministre s'havia de ser molt tonto i no tenir-ne ni punyetera idea d'educació, d'economia, d'infraestructures... en funció de la cartera que el "més llest dels tontos" (en referència al president) t'assignés. I si, era una conversa entre companyes, per passar el temps d'esplai i per fer palés el disgust amb el nostre ministre, el nostre suposat representant al govern central. Si, un comentari ximple i tal vegada fals però veient els darrers comentaris que aquest home ha vomitat per la boca... crec que no està mancat de raó.

Avui, passejant per internet, hem trobo amb aquesta notícia: http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/nacional/wert-afirma-impondra-castellano-colegios-balears-esta-legislatura.html
El senyor Wert, el nostre ministre, o sinistre, segons és miri, pretén dur a la pràctica la mesura populista estrella del nostre govern territorial: que a les escoles només es parli castellà. Tot això, per que segons ell, a algunes comunitats autònomes, l'ensenyament de la llengua propia provoca sentiments independentistes. I això només em fa pensar amb una cosa: aquest senyor és un incompetent. I, com a bona mestra, raonaré la meva resposta.

El coneixement d'una llengua és cultura. I un ministre d'educació i cultura això ho hauria de saber. Una llengua pròpia d'un territori porta aferrades moltes altres coses: una història, unes tradicions... aspectes que enriqueixen a qualsevol persona. I, evidentment, aquests aspectes han de treballar-se a les escoles. I això, el Sr. Wert, ho hauria de saber. És més, ho hauria de defensar i promoure.

Atacar a un llengua és atacar una cultura, unes tradicions i un poble i això un Sr. Ministre no ho ha de permetre. I aquest senyor no sols ho permet, sinó que n'és el promotor! Per altra part, dir-li senyor Wert que tal vegada un dia es cremarà. Si el que vol és lluitar contra la independència d'una part del seu estat, el que hauria de fer és posar els mecanismes necessaris per a trobar punts d'unió. I un d'ells, és reconèixer i acceptar la llengua pròpia d'un territori, la seva història i les seves tradicions. I no imposar res. El diàleg, señor Wert, és la millor eina per arribar a enteniments. Treballi per a protegir i defensar les diferències que hi ha al seu estat i, tal vegada, la gent no és manifestarà en la seva contra. Li proposo que vegi les diferències lingüístiques (les diferents llengües de l'estat) com a una font de riquesa, com un aspecte a defensar i a protegir. Més que res, per què fa uns 30 anys van perseguir el català i la seva cultura i no van aconseguir acabar amb ella. I crec que ara, tampoc ho aconseguirà. I tal vegada, la bomba li esclati a le smans.

A què espera per dimitir? La meva suposició és que deixarà el seu càrreg quan hagi destrossat l'educació pública nacional. La carrera d'aquest senyor no és precisament curta. Bé, en temps si és curta, però els desastres que ha fet, són ja varis. El primer, ha permès que es produissin una retallades bestials a l'educació. Podem dir, que li ha tallat una cama. Després, ha reduït (al menys o ha permès) les beques i ha pujat les tasses universitaries. Per a què? Per a que sols uns pocs puguin estudiar. A partir d'ara, o ets ric, o no ets digne d'una educació de qualitat (que hauríem de demostrar si l'escola privada és realment millor que la pública).

No obstant, la major obra d'aquest senyor és sense cap mena de dubte, la seva super reforma educativa. Una reforma que es carrega tots els pilar de l'educació pública tal i com la coneixem fins ara. Que pretén segregar alumnes, que es carrega la igualtat d'oportunitats i que deixa a fora del sistema a tots aquells alumnes amb més dificultats. En definitiva, una llei que acaba de destruir una educació de qualitat de tots i per a tots.

I per cert, les comparacions poden resultar-li cares. No pot dir que l'educació al País Vasc és el doble de cara que a Andalusia i donar a entendre que el problema és l'ensenyament de la llengua vasca. Explquim, per quin motiu, les inversions de l'Estat a les Balears són de 71'56€ per habitant mentre que a Castella i Lleó, aquestes inversions són de 610'43€.

Avui fa un mes!

El temps passa i no ens adonam. Avui podem dir que fa un mes que vaig arribar (per segona vegada) a Menorca per fer feina de mestra. Un mes que ha passat literalment volant i, no ho veurem, i ja haurà passat el segon.

He de dir que aquest primer mes a l'IES ha sigut força entretingut. Com sol passar, soc "el darrer mot del credo". El meu horari canvia quasi cada setmana i, aconseguir un foradet per avaluar als alumnes de primer és quasi una odisea. Per tant, acabar de quadrar l'horari definitiu i el nombre d'alumnes amb els que treballar... també. Però vaja, no em puc queixar massa tampoc.

El més divertit de tot és que a l'institut hi he trobat gent que feia molt temps que no veia i que ni sabia que feien feina de professors. Gent que coneixia dels meus anterior viatges a Menorca. És agradable, ja et fan sentir a gust. Tot no és novetat.

I bé, per a que vegeu com soc el darrer mot del credo de l'IES... avui, un mes després de començar a fer feina, m'han donat les claus de l'institut!!

Comences pel TALE i acabes defensant la teva llengua.

Avui rellegia el llibre del TALEC (Test d'Anàlisi de la Lectura i l'Escriptura en Català), per tal de refrescar la seva administració i m'ha cridat l'atenció el següent paràgraf de la introducció:

"Malgrat tot, la necessitat de l'altre TALE, del TALE en català, percebuda des del principi, s'anava fent cada cop més palesa. Aquí és on intervenen els canvis socials i polítics del país. Per a poder tenir una forma d'avaluar la lectoescriptura de tots els nostres nens, en els anys seixanta només podia pensar-se en termes d'idioma castellà. [...] 

Però afortunadament, les coses han canviat, i ja són uns quants els anys en que tots els nostres nens també han d'aprendre a llegir i escriure en l'idioma català, que ja està essent preferent en una progressiva majoria. La necessitat que els nostres nens siguin avaluats, doncs, en aquest idioma s'ha anat  fent peremtòria, necessària, urgent. [...]" (Cervera, Toro, Gratacós, de la Osa y Pons, 1989)

I clar, no he pogut més que pensar en la nostra situació política actual i en com aquestes paraules del 1989 cobren un sentit especial, sobretot el primer paràgraf. Actualment esteim tornant cap al passat i es treuen debats al carrer que es creien més que superats. Actualment es torna a qüestionar l'ús de la llengua catalana com a llengua de primer ensenyament i es pretenen crear conflictes en els centres per tal de menysprear el seu ús, just com ocorria en la dècada del seixanta i anteriors.

I és més, apareixen vídeos i publicacions que menyspreen als mestres que feim ús del català, ridiculitzen la nostra tasca docent i es mofen de forma descarada de la feina que es fa a les escoles i instituts. Ells, portadors de la veritat, tenen una visió molts esbiaixada de la història i neguen el que és evident. La llengua pròpia de les Balears és el català. Digau-li mallorquí, menorquí o eivissenc però totes elles són varietats d'una mateixa llengua, la catalana. El castellà va ser una imposició posterior. Així que tots aquells que diuen que defensen la seva terra i la seva llengua però volen imposar l'ús de la llengua castellana, en realitat el que fan és trepitjar les seves arrels i menysprear una part de la seva història i la seva cultura.

No faré més publicitat del vídeo de les noves generacions del PP, de fet, ni tal sols m'hauria de referir a ells perqu`r em van fàstic, oi, vomitera... Tampoc vos deixaré el seu enllaç. Si el voleu veure, el podreu trobar a internet molt fàcilment.

Primer dia de curs...

Avui és el primer del curs 2012- 2013. Un curs que no serà un curs normal, com tampoc ho va ser el curs passat. El nostre excel·lentíssim Conseller d'Educació, el Sr. Bosch, dirà que el curs s'ha iniciat amb total normalitat, a excepció de "petites dificultats". Jo li diré a aquest senyor que no, aquest curs no començarà amb normalitat pel simple fet que més de 550 docents no acudiran a les aules, unes aules més massificades que mai. Amb un professorat cansat i en ocasions desmotivat pel fet que des del govern les coses no ens les posen fàcil (baixades de sou, pujada del nombre d'hores lectives, eliminació de drets laborals...). Les plantilles del professorat no estan completes i els centres iniciaran el curs escolar amb menys professorat però també, amb unes plantilles incompletes.

Per la meva part, he tingut tota la sort del món i enguany m'ha tocat una vacant per a treballar tot el curs com a mestra d'audició i llenguatge a un institut de Menorca. Això si, es tracta d'una vacant de mitja jornada. Però no em queixaré, tinc feina. Ara bé, el fet que jo tingui feina no vol dir que no entengui a tots aquells professors que encara no entenen, que encara no els han cridat i aquells que perden l'esperança per que la llista d'interins no avança.

El centre en el que estic enguany és un centre gran, gairebé diria que enorme. Un centre en el que el director ens ha dit que hi ha més alumnes per aula (a batixiller s'arriben als 40), amb el mateix nombre de grups però amb 10 docents menys. Algú dels dirigents pensarà que bé, que amb els 85 docents que hi ha al centre podrem dur la situació com toca. La realitat és que l'equip directiu ha hagut de fer equilibris per a que els alumnes quasi no notin les retallades de la conselleria. Per a que hi hagi guàrdies, guàrdies de biblioteca i guàrdies de pati, tot el professor no tutor ha perdut una hora d'atenció als pares (en realitat, només la tendran disponible si els pares demanen una visita amb ells i no hi ha professorat de baixa). També han eliminat una hora de lliure disposició que s'ha convertit en guàrdia... el resultat son horaris maratonians. A més, també s'han afegit hores complementàries els horabaixes per a coordinacions amb l'equip de suport. I bé, jo encara no tinc el meu horari clar, esper demà saber que és el que hauré de fer...

Així que senyor Bosch, facim un favor i no tingui la cara dura de dir que aquest curs començarà amb normalitat per que no serà així.

Als docents que avui comencen el curs escolar amb els seus alumnes, molts d'ànims i molta sort! Serà un curs dur. I als que encara esperen aquella cridada de la conselleria... molta sort i molts d'ànims!